una vida entre madones

El primer record que tenc d'un cotxe,

2011-10-20T13:49:00.000+02:00

és d'un fiat uno vermell que teniem quan jo era petit.

Tenc un parell de records, un dels més intensos va ser quan jo i sa meva germana corriem per ficar-mos-hi els primers de tots i sa meva germana, no sé com, li va llevar el freno de ma, el cotxe va estar a punt de caure a un marge d'un metre d'alçada. Sort que ma mare se va poder ficar corrensos en es cotxo i el va tornar a posar.

Una de les altres coses que des de ahir m'ha vengut a la memòria, era lo molt que m'agradava quedar-me en el cotxe 1 minutet després d'haver arribat de qualsevol banda. I és que amb lo que tremolava el cotxe, quan aturava el motor, per tot el cos sentia com un formigueig.

Idò això m'ha vengut en es cap, gràcies a una dona despistada al volant, que me va fotre un cop en es cotxe, gràcies a aquest fet, ahir el vaig dur a peritar al taller associat a la meva companyia d'assegurances Caser, és un taller que es diu Vicençs martí cardona, es troba al polígon de son castelló, gremi de porgadors. El podia dur a qualsevol altre taller que hagués volgut, però me varen dir que allà tendria un cotxe de substitució de franc, i el farien net per dins i per fora (que ja li feia falta), així que li vaig dur.

M'han donat la tartana més vella que hi havia en tot Mallorca.

És un ford fiesta, matricula de valència acabada en FF, i de tant que vibra, la sensació de formigueig, es veu incrementada. De fet, ara fa uns 15 minuts que he baixat del cotxe i encara tenc aquesta sensació. Això no queda aquí... m'hes impossible mirar el retrovisor central sense agafar-lo amb la ma, per què sa vibració fa que hi vegi doble... si algú va al gimnàs just per la cinta "remena-greix", que no pagui, me cridi i jo el passaré a cercar per anar a fer un voltí.

Reflexió dominical avançada: Un s'avessa ràpid a lo bo... així que anau vius.

Abans de llegir res més, escoltau aquest video.

2011-08-12T23:00:00.001+02:00

Aquesta és la sensació que tenc quan veig els telenoticies o llegeixc els diaris. Ahir mos deien que era el dia que més gent hi havia a l'illa de tot l'any. I el diario de mallorca deia que els hotels estal pràcticament al 100% de la seva capacitat. Anem per parts.

De què serveix que sigui el dia de més gent, si la gent que hi ha no te un duro per gastar?

Ho dic per què ahir, la caixa que vaig fer s'horabaixa va ésser espantosa, i avui exactament igual, o fins i tot un poc pitjor. I no és que sigui una cosa de la nostra botiga, és que tot el carrer està exactament igual.

Els turistes que han vengut, ho han fet per què els hi surt més barato venir aquí en règim de tot inclòs que estar-se a ca seva.

Què en treuen els touroperadors de demanar el tot inclòs?

Aquesta no la pens contestar, per què crec que lo únic que poden voler, és enfonsar-mos l'economia, juntament amb la nostra indústria turística. I així potenciar altres mercats quan aquest s'hagi mort per esgotament.

Quina dada és la que prenen dels hotels? el nombre total d'habitación d'aquest, o el nombre total d'habitacions disponible?

Posem per exemple que hi hagi més hotels com el Beverly playa de Peguera. Que té un total de 443 habitacións i que aquestes siguin de 2 o 3 pax, mos donarien entre 900 o 1000 llits. Però resulta que només s'ala dreta de l'hotel està oberta aquest estiu. Així que mos quedam en 222 habitacións que mos donarien entre 450 i 650 pax.

Això vol dir que si quan donen les dades d'ocupació:
Ocupació d'habitació real seria d'un 50%
Ocupació d'habitacion obertes d'un 100%

Crec que aquesta temporada tot i que mos vulguin vendre la moto de que va bé, està sent molt pitjor que la de l'any passat.

No sé com recomanar aquest llibre,

2011-08-06T00:00:00.000+02:00

sense explicar gaires cosas d'ell.

Només puc dir que una de les millors coses que poden pasar és que un amic, en aquest cas una amiga, et deixi un llibre que ja hagi passat per el seu filtre.

Aquest llibre no sé si m'ha agradat més per la forma que te la protagonista d'entendre el món i d'allunyar-se d'ell o per què no veu com pot ésser que la gent es prengui més seriosament a en Descartes que a en Darwin.

El llibre es diu:

LA MUJER QUE BUCEÓ DENTRO DEL CORAZÓN DEL MUNDO

Per acabar aquesta recomanació, només me manca dir, que vull a aprendre a interpretar el món d'una forma diferent, trobar qualque cosa que me faci mantenir la distància de la realitat, sense perdrer-me-la i poder així veure el que realment és important en aquesta vida, com per exemple, ser conscient de que tots tenims capacitats diferents que potenciar i que no tot és lo que pareix.

PS: Jo també he existit, i després (amb molt d'esforç, qualque vegada) he pensat.

Estimats amics,

2011-07-31T15:59:00.001+02:00

Tombat a l'hamaca del jardí, he decidit que era hora de tornar a escriure qualque cosa en es bloc.
Corr un oratget ben bo, es poble està tranquil i jo tenc ganes de compartir i recomanar la lectura d'un llibre que he trobat delicios. Començaré contant com vaig arribar fins aquest llibre.

Un vespre hi havia una ballada a Consell i na Mariantònia va dur a una amiga seva, una dona catalana, molt simpàtica, i me vàren comentar que tenia una llibreria al carrer del jardí botànic, és el que va paral·lel al carrer de sant jaume a ciutat.
S'altre dia quan vaig baixar a ciutat, vaig pensar no tenc res bo per llegir, però tampoc sabia que hi havia que me pogués agradar, i m'hi vaig encaminar.

Ella estava despatxant a un client quan jo vaig entrar, i quan va acabar, va venir i me va dir, -mos coneixem i no sé de què-. jo li vaig recordar de que mos coneixiem i li vaig dir que volia un llibre però que no sabia quin.
Ella tot d'una me va dir -tu ets cuiner, no?- i jo li vaig dir que sí, i me va treure un llibre que es deia "el festín de Babette", Un llibre molt bo de llegir i entretingut, però el vaig acabar en dues horetes.
El cent demà, m'hi vaig tornar a entregar, i li vaig dir que havia de menester un llibre, en català i que me duràs un poc més. I tot d'una me diu: quan vàres haver sortit, vaig pensar que aquest t'hagués agradat molt també, i sense dubtar-ho el vaig comprar. El llibre és el següent:

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

És un llibre que xerra sobre l'ocupació d'unes illes del canal entre anglaterra i frança durant la segona guerra mundial, de com els habitants de l'illa vàren crear aquesta societat per lliurar-se de ser detinguts per els nazis després d'haver sopat de porc rostit.

El format del llibre és un tant peculiar, està narrat en prosa, però en forma de cartes d'un personatge a un altre, fins a la pàgina 50 el vaig trobar un poc feixuc, i vaig pensar que m'havia equivocat de llibre, però a partir de la pàgina 51, t'enganxa per es coll, i no el pots deixar.

La veritat és que l'he llegit a sa botiga en dos horabaixes, de les 16 fins a les 19 no hi sol haver gaire moviment. no puc fer altre cosa que recomanar-vos que li pegueu una ullada, he rigut de bon deveres, però també m'ha caigut qualque llàgrima.

Estic content d'haver trobat una llibretera de capçalera, si qualque dia sou per Ciutat no vos ho penseu, i anau a la llibreria Àgora, vos atendran amb un gran somriure, vos convidaran a prendre te gelat i podreu tenir una conversa agradosa, d'on la llibretera, entendrà la vostra filosofia de vida i t'encertarà el llibre que has de menester.

Una besada des de l'hamaca del jardí.

Sempre vostro. Xisco Guarí

Treball de final de curs

2011-06-06T13:04:00.002+02:00

Programació d'aula

dels 9 als 12 mesos

Xisco Guarí Torres

Presentació

Aquesta programació correspon al 3er trimestre del 1er curs d'educació infantil (4 a 12 mesos). La programació d'aula a aquesta franja d'edat no es fa pensant en els trimestres escolars, sino que es basa en l'edat dels infants dividint-la per trimestres, (3 a 6 mesos), (6 a 9 mesos) i (9 a 12 mesos), per tant, aquesta programació d'aula està feta per els nins de 9 a 12 mesos.

Crec que més enllà de les activitats que es facin dins l'aula, el més important és la QUALITAT de la relació entre l'alume i l'educador i les rutines que aquest estableixi, ja que això farà que el nadó tengui una sensació de seguretat i bennestar.

La ràtio que ens marca la legislació és de 8 alumnes per aula/professor en aquesta franja d'edat.

L'aula compleix tots els requisits que ens demana la legislació vigent, s'adjunta planol d'aquesta a l'annex I.

Característiques evolutives

Durant aquest quart trimestre de vida, el nin augmentarà l'habilitat per desplaçar-se. Encara que no tots ho assoleixin a l'hora, en general, dels 9 mesos fins a l'any d'edat seràn capaços de:

seure sense ajuda.
Anar de quatre grapes.
Aixecar-se amb ajuda dels adults.
Aguantar-se un moment dret.
Desplaçar-se amb l'ajud dels mobles.

La motricitat fina també es desenvoluparà amb intensitat i podran:

Colpejar, llançar o deixar caure un objecte.
Menjar amb les mans.
Assenyalar coses amb el dit.
Subjectar objectes fent pinça.

A nivell cognitiu apareixerà:

La permanència dels objectes encara que no siguin visibles.
La causa-efecte de determinades accions.
La utilitat dels objectes (el tassó serveix per beure, la cullera per menjar i el sonall per fer renou.

I del llenguatge:

Posar molta atenció quan li xerrin i mirar d'imitar a l'adult.
Balbotejar.
Comprendre el significat del no.
Dir que no amb el cap.
Reconeixer el seu nom.
Reconeixer el nom d'objectes habituals.
Dur a terme ordres senzilles.

Objectius del trimestre

Àrea del coneixement de si mateix i autonomia personal

Gatejar (amb la panxa aixecada).
Mantenir-se dret amb ajuda.
Passar un fulles d'un llibre (un parell).
Emplear la pinça digital.
Aixecar-se totsol.

Ficar i treure objectes d'una caixa.
Cercar objectes mig amagats.
Experimentar amb l'arena i altres materials.

Àrea del llenguatge: Comunicació i representació

Repondre a ordres senzinlles.
Entendre el significat del “no”.
Agrupar objectes per color o forma.
Imitar sons.
Iniciar la combinació de dues sil·labes diferents.
Dir “mama” i “papa” amb sentit.

Planificació de les activitats del dia

Horari	Activitat
08:00 – 09:30	Entrada de nins.
09:30 – 10:20	Activitat programada.
10:20 – 10:50	Berenar
10:50 – 11:00	Comprovar i canviar bolquers.
11:00 – 11:40	Joc lliure.
11:40 – 12:00	Comprovar i canviar bolquers. Rentar mans per dinar.
12:00 – 12:45	Dinar
12:45 – 13:00	Comprovar i canviar bolquers.
13:00 – 15:00	Horeta.
15:00 – 15:30	Despertar, comprovar i canviar bolquers.
15:30 – 17:00	Joc lliure o activitats, i recollida dels infants.

Com hem dit al començament, serà molt important el compliment de les rutines establertes. Així passarem a detallar l'horari d'adalt.

De les vuit, fins a les nou i mitja, es rebran els nins, mentres s'espera a que hi siguin tots, i es pugui començar l'activitat, es faran jocs de falda, es cantaran cançons de bressol.

Un cop hàgin arribat tots, es començarà amb l'activitat programada, que durarà cincuanta, tenin present el temps de montatge i de recollida.

Acabada l'activitat, berenaran i farem la comprovació dels bolquers.

Anirem a jugar al pati. Acabat el temps d'esplai, revisarem una altre vegada els bolquers i farem les mans netes per l'hora de dinar.

Els seurem a taula i dinaran. Acabat el temps del dinar, tornarem a fer “revisió higiènica” i rentada de mans.

Ens prepararem per anar a jeure. El lloc estarà en penombra i amb una suau música ambiental.

Quan sigui l'hora d'aixecar-los, els despertarem i revisarem una altre vegada els bolquers.

Farem l'activitat de l'horabaixa, fins que els venguin a cercar.

A l'hora de planificar l'activitat que farem, ho farem amb una graella on sortirà l'àrea que treballarem .

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Aprenent a gatejar	Experimentar amb arena	Imitar sons	Experimentar amb aigua	Jugar amb la cara
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Fer massatges	Circuit a quatre grapes	Cercar objectes amagats	Passar fulles d'un llibre	Pintar amb fruites
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Explorar les rodalies	Cantar cançons	Grapejar amb el flotador	Fer massatge	Experimentar amb pasta
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Passar obstacles	Taller de fruites	Contar un comte	Panera dels tresors	Jugar a pilla pilla

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Agafar al nin per caminar	Experimentar amb macarrons	Fer classificacions	Experimentar amb aigua	Jugar amb el cos
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Fer massatges	Mocador a la cara	Jugar amb globus	Cercar fotos	Pintar amb xocolata
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Panera dels tresors	Cantar cançons	Aixecar-se sol	Fer massatge	Experimentar amb paper
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Passar obstacles	Taller de fruites del temps	Fer un massatge	Trobar la pilota	Fer pinça

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Fer pinça fina amb panses	Panera dels tresors	Fer massatges	Passar fulles de revista	Reconeixer parts del cos
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Classificar objectes	Reconeixer parts del cos	Veure i tocar un conillet	Dur la cullera a la boca	Expresar emocions
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Reconeixer animals	Fer classificacions	Aixecar-se tot sol	Fer massatge	Trobar cascabells
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Cantar cançons	Ficar objectes a una caixa	Contar un conte	Panera dels tresors	Reconeixer parts del cos

També a l'hora de planificar les activitats hem de ser flexibles, i si no es pot dur a terme per qualsevol motiu, canviar d'activitat i improvitzar.

A l'annex II present una sèrie de fitxes d'activitats basades en els objectius del trimestre, que poden servir com a guia, però que sens dubte, n'hi ha moltes més que es poden posar en pràctica dins els ambits o àrees del curriculum com podrien ser:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Coneixer diferents parts del cos.
Aprendre a aguantar la cullera.
Guiar-la fins a la boca.

Coneixement de l'entorn

Fer un taller de broquetes amb fruites del temps.
Explorar les rodalies de l'escoleta (jardí o hortet).
Dur un conillet per poder-lo tocar.

Coneixement del llenguatge: comunicació i representació

Pintar amb fruites.
Pintar amb confitures o siropes.
Pintar amb parts del cos.
Tocar instruments (tambors o xilòfons).

L'avaluació

A l'hora d'avaluar els nins, es farà mitjançant les fitxes de les activitats, i de altres valoracions que obtindrem a través del diari de classe, l'anecdotari, o avaluacions individuals que es facin en un moment donat i puntual.

En quant a l'avaluació de l'educador, diariament es prendran notes de com ha anat la jornada, i al final de cada setmana, farem una avaluació general d'aquesta, detectant possibles errades de planificació, de posta en marxa o del nivell de les activitats.

Al final del trimestre, es farà una memòria de les avaluacions setmanals que hem anat fent.

S'hauran de cercar solucions urgents en cas de haver qualque defecte a la programació o a les activitats.

Conclussió

Crec que la programació d'activitats és necesària.

Però el realment important és pensar que tractam amb personetes.

Des de el meu punt de vista, s'ha d'entendre l'activitat com un sistema d'activar el pensament, les emocions i els sentiments.

En definitiva, no tot ha de ser fer, fer i fer... sinó sentir, sentir i sentir.

Annex I

Seguint la normativa estatal del Reial Decret 2177/1996 de 4 d'octubre, que és on remet el curriculum de les Illes Balears quan xerra de la normativa vigent en matèria d'edificabilitat als centres educatius, he planificat aquesta aula, on es poden veure clarament 4 zones ben delimintades.

Aula.
Canviador.
Pati separat de la resta de l'escoleta.
Dormitori.

Es pot apreciar, com per seguretat, la zona de canviador, te un gran finestral, que deixa veure en tot moment el que pasa dins l'aula.

El pati com hem dit abans, està delimitat per que els nins més grandets no puguin fer mal (sense voler) als petits i té zona descoberta i zona coberta. També hem delimitat la zona de l'arener, per tenir-lo controlat.

Adjuntam un parell d'imatges de l'aula, per poder apreciar-ho bé.

Annex II

Activitats

Activitat: Fer la carretilla

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Estant el nin bocabaix, li ajudarem a fer la carretilla.

Objectius:

iniciar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tenint el nin bocabaix, l'agafarem per la cintura i l'incitarem a moure els braços. Amb els nostres moviments el guiarem per què vagi alternant el pes en els braços, dret, esquerr, dret, esquerr...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
Iniciava el moviment de braços però no sabia seguir?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aprenent a gatejar

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Partint de la posició de gateix, animar al nin a que es mogui.

Objectius:

iniciar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tenint el nin a quatre grapes, mourer-li el braç dret i empenyer-li de forma delicada la cama esquerra per darrera el genoll, animant-lo per iniciar el moviment.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
Iniciava el moviment de braços i cames però no sabia seguir?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aixecar la panxa

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Ajudar al nin a tenir una bona postura quan va de quatre grapes.

Objectius:

iniciar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Li posarem al nin un flotador per ajudar-lo a aixecar el ventre a l'hora de gatejar.

Material:

Flotador inflable.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
El flotador li molestava?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Salt d'obstacles

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Per què millori el gateig, ens posarem com a obstacle entre el petit i un objecte que li agradi.

Objectius:

Afiançar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Ens seurem al terra amb les cames juntes o separades, segons l'agilitat que tengui el nin anant a quatre grapes. Posant al nin a una banda del nostre cos, moure l'objecte a l'altre banda de les cames, per què passi per damunt d'elles, fins a l'objecte desitjat.

Material:

Un objecte que li cridi l'atenció

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha passat l'obstacle?
Ha fet un enrevolt per evitar passar per damunt les cames?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: “pilla pilla” a quatre grapes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Encalçar a l'infant per l'aula a quatre grapes.

Objectius:

Afinaçar el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Situant-mos darrera el nin a quatre grapes, perseguir-lo animant-lo a fer via, dient-li: Venga que t'agaf!, així ell mirarà d'anar més depressa.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha fet via?
Li ha agradat el joc?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Carrera d'obstacles

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Posar obstacles al llarg de l'aula per que hi passi gatejant.

Objectius:

Afiançar el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Escaparem obstacles i posarem cadires i taules, per que els nins quan vagin a quatre grapes, hi passin per davall.

Material:

Cadires, caixes de cartró, túnels desplegables, taules, coixins, ets...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha passat per davall els objectes?
Ha volgut participar
S'ha negat a pasar per davall qualque cosa?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Mantenir-se dret amb ajuda

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Recolçant al nin a una taula, el deixarem una estoneta.

Objectius:

incitar al nin a mantenir la posició vertical.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posant un objecte que li cridi l'atenció damunt la taula, el posarem a devora, fent que s'aguanti amb les mans. El temps que el tendrem serà poc, però l'augmentarem progressivament.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha mantingut la posició?
S'ha caigut massa prest?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Pica manetes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Recolçant el nin a les nostres cames, fer-lo jugar amb noltros.

Objectius:

incitar al nin a mantenir la posició vertical.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Ens seurem en terra, i amb colocarem el nin entre les nostres cames (dret) animant-lo a jugar o a picar de mans amb noltros amb cançons que el tenguin entretingut, com per exemple: mambelletetes, pica manetes, pica-les tu, que les tens més petitetes.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha mantingut la posició?
S'ha caigut massa prest?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aixecar-se tot sol

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Animar al nin a aixecar-se tot sol amb un punt de suport.

Objectius:

incitar al nin a aixecar-se tot sol.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Quan el nin estigui asegut enterra jugant, li mostrarem un objecte devora una caixa, però a una alçada que no hi arribi de quatre grapes. Ell es recolçarà a la caixa per aixecar-se i quan el tengui es tornarà a seure. Anirem baixant l'alçada de la caixa per que ho acabi fent sense ajuda.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entesel funcionament?
S'ha conseguit aixecar-se sol??
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Emplear la pinça digital

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Crear situacions on hagi de fer pinça.

Objectius:

Adquirir major destressa amb la pinça.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posar-li objectes circulars davant, per què els agafi amb la pinça fina.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha empleat la pinça?
Ha començat, però s'ha cansat i ha fuit?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: panses per tothom

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Tirant panses damunt la taula, fer que el nin les agafi d'una a una.

Objectius:

Potenciar la pinça fina.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tirant panses damunt la taula (així si se'n menja alguna no passarà res) li direm que les vagi agafant d'una a una.

Material:

Panses.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha empleat la pinça fina?
Les ha pogut agafar o eren molt petites?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: “llegir” revistes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Fullejar revistes per què pugui passar les pàgines.

Objectius:

Aprendre a passar fulles d'un llibre.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Donant-li al nin una revista amb molts de colors i persones, l'animarem a que passi les pàgines per veure que més hi ha.

Material

Revistes de moltes mides i qualitats de papers diferents.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha sabut passar les pàgines?
Li ha fet gràcia el renou de les fulles?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: mira quina foto

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

amagar dins un conte, una foto del nin o dels seus pares.

Objectius:

Afiançar el passar pàgines.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Agafant una fotografia del nin o dels pares, davant d'ell l'amagarem dins un conte, i li demanarem que la cerqui.

Material:

Contes o revistes, fotografies del nin o de la seva família.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha trobat la foto?
S'ha cansat de cercar-la?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Fica-ho

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Ficar un objecte a una caixa.

Objectius:

Ficar objectes dins caixes.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Li donarem al nins un objecte i després d'una estona, li presentarem un recipient i li direm: Fica això aquí. I si ho fa li farem festa, i si no ho fa el guiarem amb la nostra ma, per què ho faci.

Material:

Objectes manejables i caixes.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes l'ordre?
Ha coordinat els moviments?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Panera dels tresors de fusta

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Explorar els objectes de la panera dels tresors.

Objectius:

Treure i explorar els objectes de la panera.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posarem al terra, una panera baixa amb molts de materials d'us domèstic, com per exemple, masses de morter, culleres, pinces... per que el nin, mentres els va exploran els vagi treient de la panera.

Material:

Panera baixa i utensilis d'us domèstic de fusta.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament de la panera?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Panera dels tresors de fregalls

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Explorar els objectes de la panera dels tresors.

Objectius:

Treure i explorar els objectes de la panera.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posarem al terra, una panera baixa amb molts de materials d'us domèstic, com per exemple, fregalls verds, de nilon, esponges gruixades, o manoples exfol·liants.

Material:

Panera baixa i utensilis d'us domèstic que siguin aspres al tacte.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament de la panera?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: El globus amb cascabells

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

moure el globus de forma que soni, i tirar-lo per què el nin el trobi.

Objectius:

Cercar objectes mig amagats.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Inflarem un parell de globus els quals tindran cascabells a dins. Els hi mourem als nins davant, i després el tirarem, i quan caigui, sentiran el renou i l'hauran d'anar a cercar.

Material:

Globus i cascabells.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament?
Ha trobat qualque vegada el globus?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Tots son redons

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Mesclar globus amb una pilota, mostrar-li al nin, i fer que la trobi.

Objectius:

Trobar objectes mig amagats.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Inflant molts de globus i tenint una pilota més o manco de la mateixa mida, els hi mostrarem primer la pilota, i li direm que l'han de trobar, mentres tiram tots els globus en terra i la pilota. Els hem d'animar mentres cerquen.

Material:

Globus inflats i una pilota de plàstic.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament?
Ha trobat la pilota ràpidament?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Arener

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Jugar amb l'arena per explorar.

Objectius:

Experimentar amb l'arena.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a terme al pati de la nostra aula, específicament a l'arener que tenim delimitat.

Com ho farem?

Haurem de vigilar que no es posin l'arena a la boca ni als ulls. Els seurem dins l'arener i els hi donarem estris per que els emplein, com coladors, poals o rempins.

Material:

Arener, poals, coladors, pales, rempins, etc...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb l'arener?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Arener + aigua

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Jugar amb l'arena afegint-li aigua per explorar. I experimentar.

Objectius:

Experimentar amb l'arena i l'aigua.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a terme al pati de la nostra aula, específicament a l'arener que tenim delimitat.

Com ho farem?

Haurem de vigilar que no es posin l'arena a la boca ni als ulls. Els seurem dins l'arener i els hi donarem un poal d'aigua més els estris per que els emplein, com coladors, poals o rempins.

Material:

Arener, aigua, poals, coladors, pales, rempins, etc...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb l'experiment?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aaeeiioouu

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Vocalitzar per que el nin intenti imitar-mos

Objectius:

Obtenir una imitació per part del nin.

Àrea que treballa:

Coneixement del llenguatge: expressió i comunicació

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

Durem a terme l'activitat a l'aula, ja que és un lloc on ens sentim segurs, i ens permet tenir a tots els nins controlats.

Com ho farem?

Vocalitzarem i entonarem les vocals de forma exagerada, per que el nin ens imiti. Farem el mateix amb els nombres de l'u al deu.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb la imitació?
Li han sortit totes les vocals?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Debajo un boton ton ton

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Cantar la cançó repetin les sil·labes que es repeteixen.

Objectius:

Obtenir una imitació per part del nin.

Àrea que treballa:

Coneixement del llenguatge: expressió i comunicació

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

Durem a terme l'activitat a l'aula, ja que és un lloc on ens sentim segurs, i ens permet tenir a tots els nins controlats.

Com ho farem?

Cantarem la cançó, per que el nin repeteixi les sil·labes que es repeteixen. La lletra és la següent: Debajo un boton ton ton, que encontro martín tin tin, habia un ratón ton ton, ay que chiquitin tin tin.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb la imitació?
Li han sortit la entonació?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Bibliografia

Desenvolupament cognitiu i motor, editorial Altamar.

Decret del Curriculum d'educació infantil de les Illes Balears.

Reial Decret que regula els requisits mínims d'edicicabilitat.

La baldufa. Eduard Estívil.

Índex

Pàgina

Portada 1

Presentació 2

Característiques evolutives 3

Objectius del trimestre 4

Planificació de les activitats del dia 5

Avaluació 8

Conclussió 9

Annex I 10

Annex II 12

Activitats de l'àrea del conèixement de si mateix i

autonomia personal 12

Activitats de l'àrea de coneixement de l'entorn 25

Activitats de l'àrea de coneixement del llenguatge:
comunicació i representació 32

Bibliografia 34

Índex 35

Una d'albercocs modificada

2011-05-29T21:36:00.000+02:00

Una dona albercoquera,

sempre mira d'on ve es vent

tant si és llevant com ponent,

i els albercocs tira enterra.

L'any passat vaig fer albercocs empotats, per què ho volia provar, enguany, vist que això de provar va bé... he decidit mirar de fer uns albercocs molt bons que vaig tastar a Sant Llorenç.
Ara ho explicaré per damunt, i a un altre post ja posaré la recepta.

És una confitura on els albercocs queden sencers, o millor dit xapats per la mitat, i que es cou al sol.

Per a més informació esperar a les properes entrades.

ahir vespre no m'ho podia creure,

2011-05-23T14:44:00.000+02:00

avui només tenc plorera. Hem tirat 4 anys als fems.

No puc escriure de forma normal, cada frase que vull escriure, es veu interrompuda per un riu de llàgrimes.

Com ha pogut passar això? la gent no te ulls? no mos han robat prou? no s'han estat rient de noltros a Calvià durant 8 anys?

de petit...

2011-04-10T22:14:00.000+02:00

quan mesclava les plastilines de diferents colors, sempre me quedava una masa d'aspecte asquerós i color sospitós.

Aquest ha estat el pensament que m'ha vengut en es cap quan sa meva germana m'ha demanat si tenia àcid tàrtic per fer plastilina. Aquí ja no m'he pogut estar de curiositat, i he pujat a veure que anaven a fer.

Ella ha cercat com fer la plastilina i ha trobat la recepta per fer-la a www.ahorrodiario.com el procés es divertit, el resultat súper interesant i el cost econòmic molt baix. Aquí pos la recepta

PLASTILINA

Ingredients:

3 tasses de farina
3 tasses d'aigua
1 tassó i mig de sal
3 cullerades d'oli de girasol
1 cullerada i mitja d'àcid tàrtic o també de llevadura química.
colorant de colors

Elaboració:

Mesclar tots els ingrents menys el colorant.
Remenar fins que no hi hagi grumolls i seure al foc suau.

Anar remenant amb una llèngua fins que quedi com una pasta choux, és a dir, ha de quedar una pasta que no s'aferri a ses mans.

Ara, en calent, tirar damunt el marbre i pastar-ho.

Fer porcions i anar pastar-ho amb el colorant.

I ara, a divertir-mos com a nins petits.

Ahir vespre va ésser

2011-04-03T19:20:00.001+02:00

una de les nits que esper no oblidar mai. Va ser l'òstia!

Despúsahir vespre, anàrem a veure per on sortiriem quan n'Alfonso mos anès presentant, i jo ja ho vaig trobar divertit, però ahir vespre, serà inoblidable per tota la gent que creu que a Calvià el canvi és possible, i en especial per la gent que conformam la candidatura. La cosa va anar així:

Vàrem arribar al Casino devers les 19:30 i així poguèrem veure on teniem reservada la taula, i pensar per on pujariem a l'escenari, un cop feta aquesta "programació mental" pujàrem a l'entrada del casino per rebre a la gent. Va començar a arribar gent, primer qualque cotxo totsol, i així com el rellotge s'anava atracant a les 20:30 començà a venir el gruix de la gent. La gent estava animada i motivada, contenta i disposta a gaudir del sopar i de la vetllada.

Una de les coses que més m'agradà va ésser trobar a una professora que vaig tenir de matemàtiques a l'institut, n'Ana, què va dir: "hay que ver como creceis..." clar a jo me va fer gràcia per què la recordava talment com era, però fa 14 anys, era lleugerament més petitó... també hi vaig trobar a sa meva tutora d 4rt i no vaig veure a na Loreto, però si en es seu home...

Bono era l'hora d'entrar per què n'Antich arribava, vaig anar a seure amb la família, i el secretari general de Calvià, mos donà la benvinguda a tots i mos desitjà bon profit.

El sopar va ser bo. Una amanida de rúcula i gambes amb cuixot d'ànec, trempat amb una vinagreta de mòdena i mel per començar, i de plat fort vedella rostida amb una guarnició d'arròs i bolets amb salsa.

Per que el servei fós més àgil els plats no surtent montats de la cuina, van treguent al "gueridón" (sa veritat és que no sé som es diu en català) pentura dient taula auxiliar bastaria, però sent tècnics... bé, treien les palanganes del forn, i amb les eines que tocava montaven el plat. El servei va ésser bo. De postres una tarta de xocolata, com que no m'agrada la xocolata m'abstendré de comentar-la.

Na Nájera tan aguda com sempre, va venir a la taula a saludar-mos i me diu: Que, nervioso? i jo li vaig dir un poc i me va dir, disfruteu! ara me toca a jo fer de "clac" i aplaudir-vos... És una gran dona...

Hi va haver una dona de Sóller que ara viu a Llucmajor que feia de cambrera, i me va dir que jo havia anat a classe amb ella, feia uns 20 o 25 anys i que feia molt de temps que no mos veiem, ella en tenia devers 40, jo li vaig dir que me sabia greu però que s'havia equivocat, per què jo feia 25 anys tenia 2 anys... La senyora era molt aguda, i va insistir un parell de vegades XD

Començàven els parlaments, n'Alfonso presentà a la presidenta del Consell, n'Armengol, que mos xerrà una estoneta ben interesant i després ella va presentar a n'Antich que mos diguè que no tots som iguals, I TE TOTA LA RAÓ...

Quan va acabar ell, vaarribar el torn del candidat, però la meva tia estava molt malament i vàren partir, me va saber un poc de greu, per què va quedar la taula buida, i per què vaig quedar un poc preocupat, però començava el final i me vaig centrar amb el que venia.

Mos començàren a presentar en ordre decreixent, 29, 28, 27... fins al 15 que sóc jo, i ja me vaig començar a posar vermell i nerviós, quan va començar la presentació, me vaig aixecar i vaig anar cap a la rampa, els de calvià me deien xiscooooo i jo vermeeell, però vaig seguir, amb això me vaig estirar taaant els calçons per amunt, que crec que se me veien dos dits de cama entre els calçons i les sabates...

Va ser divertit, i seguirem presentant la llista fins que s'asunto va acabar, així que acabà la presentació de la llista, pujàren els presidents una altre vegada i amb un poal de rosses vermelles per repartir i un grup que sortí de les profunditats de l'escenari va acabar l'acte.

Això no ho oblidarem mai...

No crec que ho hagi dit

2011-03-29T18:15:00.002+02:00

per el bloc, però estic estudiant educació infantil, al principi no pensava que m'agradàs tant, però per fer qualque cosa lluny de la cuina i ampliar els horitzons, m'hi vaig apuntar. Cada vegada m'agrada més, i ara esteim fent el mòdul del joc i la seva metodologia.
Així que hi ha un examen pràctic i un de teoric. El pràctic és demà i el teoric demapassat.

El tema que m'ha tocat a jo per el pràctic és montar un racó de plàstica, i jo per fer-ho més entretingut, montaré un taller dins aquest racó. La proposta és la següent:

FER UNA PERRUCA

Aquesta idea la vaig agafar d'unes amigues que per la rua de palma es vàren disfressar d'època, i me va encantar com ho vàren fer.

Ingredients:

60 tassons de plàstic.
una gorra.
unes estissores.
una pistola de silicona calenta.

Elaboració:
Obviament amb els nins, ho fariem amb tassons de cartró i cola.

Tallar els tassons fent espirals i els reservarem.
Amb tres tassons fer tres flors.
Tallar la visera de la gorra, i fer una bolla de diari prou grossa, com per omplir-la.
Amb l'ajuda de la silicona, anirem aferrant les tres flors al frontal, i els tassons un devora s'altre fins a omplir la superfície de la gorra.

Per donar-li volum anirem aferrant més tassons a dins dels que ja teniem aferrants, i així aconseguirem una perruca ben curra!

Esper aprovar, per què és toooootal!

feia estona que no escrivia

2011-03-27T21:48:00.003+02:00

però avui tenia ganes de fer-ho. He anat a sa paella que havia preparat s'agrupació per celebrar les falles al Toro, on hi ha una colònia bastant nombrosa de valencians. La experiència ha estat total, per què estic avesat a fer arrossos, però amb foc de butà, i allà ho hem fet amb llenya. La cosa ha anat així:

He arribat allà devers les 12 del migdia, i m'he atracat als companys, he demanat mem que podia fer, però les preparacions ja estàven pràcticament fetes.
Hi havia un home, amb un garrot, fent clotets per anivellar les cames del que seria el soport de la paella, com a nivell, empleaven la mateixa paella, amb un poc d'aigua.

Quan ha estat anivellat, hem començat a fer el foc, un torcaboques banyat amb oli, ha servit com a accelerant i la llenya prima ha començat a cremar. després llenya un poc més gruixada, i la paella amb oli damunt la flama.
Hem fet les gambes i les hem reservat. hem seguit amb la carn fins que ha estat ben daurada, seguit del calamar i després verdures (carxofa, pebres, mongetes i fessols) no li hem posat ni tomàtiga ni ceba, li hem afegit devers dos litres d'aigua i quan s'ha evaporat, l'hem tret de damunt el foc.

Hem anat a fer unes cervesetes i uns vinets, i quan la gent ha vengut de l'acte de palma, l'hem tornat a seure al foc, un foc ben viu i li hem afegit l'aigua que li tocava, fins que ha bollit, hem fet el brou i hem tirat l'arròs, hem remenat 5 o 6 minuts, fins que l'arròs ha amollat el midó, li hem posat les gambes i els musclos i quan ha estat sense brou, li hem afegit el picadillo per damunt. Ho hem posat a la taula i hem esperat uns 10 minutets amb l'arròs tapat.
Ha estat un arròs meravellós, no esperava que fós així de bo, n'hem pogut refegir, i hem xerrat una bona estona.

A l'hora del cafè un altre experiment, INCREÏBLE per fer cafè per tothom:
Una olla damunt el foc amb 3 litres d'aigua, quan ha bollit el treuen del foc i li afegeixen 250gr de cafè molt, el deixen infusionar una estona, el colen amb un colador de tela i taxaaaaaaaaaaaaan, un cafè espectacular...

Per baixar tot el menjar i el beure, una ballada amb un dels grups que menys m'agraden de tota s'illa, però que per els que organitzen les ballades a calvià deuen ser els més rentables o els millors...
Així que després d'això, he pujat a casa, rebentat però content, i sense ganes de mourer-me del sofà, després m'he decidit a escriure aquest post i així mirar d'agafar ritme amb el bloc una altre vegada.

quan una cosa no ha quedat com toca

2011-03-03T20:36:00.003+01:00

a ca nostra, com a moltes altres cases deim: Què és aquest cocarroi que has fet?

Com si un cocarroi es pogués fer de qualsevol forma o manera. Per jo un cocarroi només ha de complir una condició inapel·lable, tenir un cordó a la part central superior del cocarroi, que serveixi per unir els dos caps de la pasta i que vagi de banda a banda.
Perque la resta pot variar, pot ésser dolç o salat, de verdures, de colflori, de ceba patata i sobrassada... Per confirmar la meva sospita, som cercat al Diccionari de l'institut d'estudis catalans i el resultat ha estat el següent:

Cocarroi:
m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.

Aquest petit detall és el que li dona la seva aparença definitiva a l'obra d'art.
Quan vas a un forn, pots saber perfectament quins són d'aquests que venen congelat i quin forn els fan ells mateixos. Els congelats, venen "cordats" a un costat i això li dóna forma de mitja lluna.

Sé que el cordó és una cosa que costa de fer, de fet, avui mateix he vist uns cocarrois que feien bona pinta, però que el cordó brillava per la seva absència, i a la trobada de cócs i coques a Vinaròs va ésser una de les coses que més va costar d'aprendre, així que per a tothom que li interesi recordaré el procés:

Estirar la pasta formant un cercle i procurant que no quedi molt prima.
Col·locar al centre de la pasta la farsa.
Juntar els dos costats de la pasta fins que es trobin al centre, i espitjar, lleugerament fins que quedin units, formant una sola pared.
Ara, s'ha de fer el mític pessiga i gira. És a dir, pessigam la pasta entre els dits gros i index de la ma dreta, i giram la pasta que hem aprimat cap a l'esquerra, i al punt on es torna a juntar amb la pasta tornam a pessigar i així fins a completar el cocarroi. La "cosida" ha de ser regular i cada puntada ha d'estar més o manco a la mateixa distància per que es vegi curiós.

Aquí deix una foto on es veu el procés.

Com deia n'Albus Dumbledore

2011-02-13T02:26:00.000+01:00

ha arribat el moment de triar, entre fer el que és fàcil, o el que es correcte...

Bé, això no és exactament el que volia dir, trob que canviaria un poc la frase, la modificació seria la següent:

Ha arribat l'hora de triar entre el que és fàcil, o el que et farà suar i treballar fort per assolir una fita.

Amb aquest esperit de superació és amb el que he acceptat la proposta que em va fer n'Alfonso Rodriguez, un professor de s'institut on me vaig començar a formar dins el món de la cuina, per anar a les llistes del PSIB-PSOE a Calvià.

La veritat és que no és una cosa que m'hagi costat gens d'acceptar, crec en aquest projecte i m'ha agradat la forma de fer les coses que tenen. Com a exemple possaria, la forma de redectar el programa electoral, fent una sèrie de reunions obertes a tothom, on es treballava per grups i es treien punts en comú, que després servirien de guia a l'hora de fer el programa.

Crec que la política municipal i balear, és completament diferent a l'estatal. La independència que reclamava als 18 anys, ara la veig amb altres ulls, entenc que hi hagi gent que la cerqui i que la exigeixi, però jo som arribat a la conclussió de què és millor lluitar per tenir una autonomia plena, dins un estat federal.

Per això deia aquesta frase abans, lo fàcil seria fer lo de sempre, agafar una papereta i anar a votar, que està molt bé i és molt important. però jo he pensat que podia fer qualque cosa més...

Com ja sabeu, ador, la meva llengua, tot i fer moltes errades, m'apassiona la cultura pròpia del lloc on vaig neixer, en aquesta vida entre madones n'he xerrat moltes vegades dels balls i del menjar, m'abelleix el territori que m'envolta amb la Serra, les platges, les garrigues..,

I jo des de la meva humil posició, vull lluitar per conservar-ho, però no conservar-ho dins una vitrina fins que arribi a fer olor a estantís, vull que sigui una cosa viva, neta, alegre i estimada per tothom, per això me vaig decidir a dir que sí, per què sé que les persones de l'agrupació s'estimen Mallorca i Calvià i ho faran.

Des de el meu punt de vista, la situació a "grosomodo" és la següent:

Les illes han estat ferides greument per uns predadors que li han xuclat la sang, l'han deixat minvada i lo pitjor de tot és que ara volen tornar al poder. Des de que són a l'oposició, han sortit un futimer de casos de corrupció, és cert que no només en el pp, però segur que no n'haguessin sortit ni de tres parts una, si haguessin seguit al govern.

Aquí a Calvià, la cosa aquests 8 anys amb el pp no ha anat gaire millor... Abans les temporades eren d'uns 8 mesos, es feien programes per l'hivern, hi havia moviment de gent, ara els hotelers tenen obert 4 mesos a l'estiu, i després tanquen deixant a la gent al carrer, sense atur i sense mitjà per sobreviure. Si no hi ha hotels oberts, aquest hivern, només n'hi ha hagut 2 crec, com volen que els comerços tenguin obert... s'ha de fer molta de feina per aquest costat, ajudes fiscals, bona promoció del patrimoni que tenim, cercar un turisme etnogràcic..

El que jo vull de Calvià i per Calvià és el següent:
Vull que els meus cosins i la seva generació, puguin viure a un lloc, on tenguin totes les necessitats cobertes, vivenda, serveis bàsics, treball i així quan siguin grans no faci falta que se'n vagis a altres bandes.
Vull que ens governin persones que estimin la nostra terra, la nostra gent i la nostra cultura. Vull que treballin per unir i integrar i no per crear desigualtats socials, ni beneficiar als seus amiguet....

I jo sé que això a Calvià i a Balears ho farà el PSIB-PSOE

P.S. esper haver-me explicat prou bé i que s'hagi entès tot el que he volgut dir... Si no ha estat així, perdonau, tenc el cap espes i ple de coses, mon pare a l'hospital, la cerca d'una feina per els horabaixes, l'emoció per aquest nou projecte.. així que me'n vaig a jeure, que ja és hora!

amb una temperatura

2011-02-04T14:59:00.002+01:00

de 15 graus, com la que tenim avui migdia, menjar un plat de cuinat es fa dificil.

Aquest temps tan loco mos fa trastornar els ritmes interns dels dessitjos, allà on tocaria menjar calent, venen ganes de menges primaverals. Hauriem d'anar tapats fins a la mèdula, i jo vaig amb una màniga... De fruites n'hauriem d'anar curts, tocarien haver pomes, taronges, plàtans... kiwis si m'estires un poc, però com bé va dir na xesca s'altre dia i jo vaig comprovar ahir a s'eroski... JA HI HA FRAULES!!! és una bogeria...

On són els que deien que el canvi climàtic no és vera, que venguin i m'expliquin com pot ésser que no hi hagi canvi climàtic amb tot això..

Així que aprofitant el sol, una comanda que teniem, que sempre ve de gust menjar coses bones, que la nostra gastronomia, és rica i variada, que tenim aquest meravellós plat i que el Pisuerga passa per Valladolid...

TUMBET

Ingredients:

carbassó.
albergínies.
patates.
alls.
pebres vermells.
pebres verds.
tomàtiga sencera empotada o triturada.
sal, pebre bo i unes fulletes de llorer.
Oli d'oliva

Elaboració:
Tallar les verdures a rodantxes de la gruixa d'una moneda d'euro, i els pebres a quadrats grandets.
Salar les albergínies i deixar que facin aigua.
Encalentir l'oli i anar fregint els pebres juntament amb els alls. Reservar.
A una altre pella, anirem fent la salsa de tomàtiga.
Sofregirem un poc d'all i el llorer, abans de que es cremi, li fotrem la tomàtiga. És qüestió de que vagi fen xup-xup, per que la tomàtiga es vagi desfent, quan la tenguem mig feta, afegirem els pebres que teniem mig cuits a la salsa, per acabar-los de coure. Reservar.
Ara anirem fregint per parts, i anirem fent capes. L'ordre, no sé si és important, però noltros a casa sempre el feim igual.

Abaix un llit de patates, un poc de sal, després els carbassons, un poc de sal, després l'albergínia i un poc de sal. i per acabar la salsa de tomàtiga amb els pebres.

Es pot menjar calent, teb o del temps. També es pot acompanyar de carn o peix, i si al dia següent encara n'hi ha, ma mare se fa una truita de tumbet.

Arròs brut

2011-01-29T23:14:00.004+01:00

Aquest arròs, és l'arròs mallorquí per exelència, fet de caça o de carn, hi ha gent que també li diu arròs de garriguer. És un arròs brouós, consistent, amb un gust especial i és ideal per els dies de fred.

Malgrat tengui aquest nom, no li fotem unes pedretes de fang o uns terrossos de terra, els ingredients són relativament bons de trobar, sobre tot si tens un corral a casa, i són ben agradables al paladar. Noltros tenim conills, coloms, perdius, gallines... bé tots els animals que es solen tenir a les cases per consum propi... però si has de comprar els coloms, com he hagut de fer jo per aquesta comanda, no surt gens be de preu, cada colomí m'ha costat 5'5€ i n''hi he posat 4...

Com sempre passa amb les receptes tradicionals, a cada casa tenen l'autèntica... i jo com que sincerament no n'havia fet mai tret d'una vegada a un pis de Barcelona on tot el pes de la feina el va dur na Xesca i jo feia d'ajudant, no tenia gens clar cap on tirar. Així que fent honor a aquest blog, me'n vaig anar a veure un parell de madones i vaig consultar amb unes altres, sa padrina me va contar com el feia ella, per què ara ja no en fa, na Xesca me va contar els seus secrets, na Maria Francisca me va dir com feia el seu, i jo vaig cercar al llibre de n'Antònia Serrano, a na Caty Juan del Corral, me vaig estimar més no mirar-la, per què tot i tenir bones receptes, és taaaaaaan pura que no tenia ganes de saber res d'ella.

A la fi, com sempre faig vaig agafar un poc d'aquí i un poc d'allà i la recepta que m'ha sortit és la següent, posaré els pesos que he empleat, però diré que la quantitat de carn que he posat de cada classe de carn és de 40 gr. menys de colomí, que just n'he posat quatre com he dit abans.
Escoltarem musiqueta per ambientar-mos:

ARRÒS BRUT

Ingredients:

4 colomins
3000 gr de carn magre de porc, però des coll
3500 gr de costelleta
3000 gr de conill
1000 gr de caragols
4 pots d'esclatasangs
1200 gr de ceba
1000 gr de pebre vermell
2000 gr de mongetes
1000 gr de xítxeros
oli d'oliva
sal, pebre bo i totes espècies

Elaboració:

Tallar tota la carn petita, o demanar al carnisser que la talli.
Seurem una cassola al foc, prou gran per poder-mos manejar sense fer-mos nosa noltros mateixos, (això és bastant important, per què s'ha de cuinar còmodament...) amb un litre d'oli.

Mentres s'encalenteix, anirem salpebrant la carn, jo ho he anat fent segons el tipus de carn, així ho he manejat millor, seguint l'anterior principi. Quan l'oli és prou calent, hi començam a sofregir la carn, reservant els fetges dels conills, i l'anam posant a una altre banda. En el meu cas, he empleat dos calderons.

Quan tenim tota la carn sofregida, hi ficam els fetges del conill i els mantendrem decantats per fer la picada.

Ara, que ja hem de tenir la verdura tallada, escolarem l'oli, i dins la mateixa pella, que segur mos hi ha quedat un fons marró en el cul, sense fer-la neta hi tornarem a encendre el foc, i li fotrem un raig de l'oli que hem empleat amb la carn.

Farem un sofregit amb la ceba i el pebre vermell, quan aquests s'hagin cuit, afegirem la tomàtiga tallada a daus, sense pell i sense llavors. Ho deixarem coure, i veurem que canvia de color, això és per què lo marró del fons, que és el brouet que feia la carn mentres es sofregia, es va fonent, per donar-li gustet i color a l'arròs.

Arribats en aquest punt, tornarem a posar la carn que teníem reservada, els caragols, els esclata sangs, i ho banyarem amb molta d'aigua, no basta amb tapar-ho d'aigua, n'ha de sobrar molta, pensau que és un arròs brouós. Ho deixarem coure una hora llarga, i després afegirem les mongetes, els xítxeros i "totes espècies" per acabar de donar-li gust, i la picada, que farem amb el turmix, capolant alls, Julivert i els fetges.

(Aquí és quan l'aspecte de la recepta es personalitza a gust de cada casa, a sa padrina li agrada que sigui un poc groc s'arròs, a na Xesca li agrada blanc, i a na Maria Francisca li és igual... a jo m'agrada que sigui negre de la carxofa... però com que no n'hi he posat, li fotre un poc de colorant però no color carbassa, per què l'arròs brut te un color ben curro.)

La quantitat d'arròs que li afegim per persona, segons mos diuen les lleis dels arrossos als restaurants, és que per arrossos secs se n'hi ha de posar 100 gr per persona i 200 gr d'aigua, en canvi per els brouosos, són 50 gr per cap i 200 de brou.

No s'ha d'acabar de coure s'arròs, per què després estovaria massa.
Servir ben calent i amb pebres verds crus.

P.S: Els calderons m'han quedat petits, i he hagut d'anar a cercar una olla grossa d'hotel, a ca una amiga de ma mare, l'arròs l'he de fer demà, però com que és a la possessió de Galatzó, he trobat que seria més còmode deixar-ho tot endiumenjat, i demà només haver de coure les mongetes i l'arròs. He posat el fogó directament en terra, per què hem pensat que les cames del fogó no mos aguantarien.

Ja ho diuen...

2011-01-27T23:00:00.001+01:00

hi ha dues classes de persones en aquest món, les que quan plou es queden a casa i les que se'n van a ca sa padrina a cercar taronges, tarongetes i un bon xop.

Ara que he recuperat la mobilitat i la sensibilitat als dits de la fredor que m'ha entrat quan he anat a Cas retxer a collir la fruita dels taronger i els mandariners, per fer-me el sopar i també per provar de fer una conserva... contaré un parell de coses.

La veritat és que m'agrada que plogui, aquesta oloreta que hi ha al poble de terra banyada, els arbres brillen nets de pols, als carrers hi ha bassiots on pots esquitxar a la gent quan passes amb el cotxo per damunt..., i sobre tot m'agrada quan estires una taronja o mandarina i te cauen les gotetes de les fulles a causa del moviment de rebot que fa l'arbre, és una sensació refrescant, tot i que no faci calor, ho trob agradable....

Crec que podriem fer un menú monogràfic sobre les taronges, elaborat i amb uns bon contrastos en lo referent a gustos, textures i temperatures... però aquesta classe de cuina tot i trobar-la interesant qualque vegada, no és la que m'agrada.

Posaré la recepta que me va donar n'Inés després d'una classe de ball de bot, i que tot i arrufar el nas quan me la deia... després de provar-la la vaig trobar boníssima.. i després d'aquesta una prova que he fet amb unes mandarines per fer un curd.

RECEPTA DE N'INÉS

AMANIDA DE TARONGES AMB TONYINA I GRELL

Ingredients:

3 Taronges dolces
1 llauna de tonyina
1 grell
pebre bo

Elaboració:

Fàcil i senzilla. Pelar les taronges i tallar-les a daus. Escorrer la tonyina. Tallar el blanc dels grells. Mesclar-ho tot i afegir-hi pebre bo al gust.
Jo avui no tenia ni tonyina ni grell a casa, i li he posat una llauna de sardines i també ha estat ben bo.

Aquesta idea l'he vista al blog del taller de cuina, però la recepta que he fet és la que me va donar na Rachel per el lemon curd, però he substituit la llimona per suc de mandarina i sa sucre que tampoc en tenia de blanc (ostres es que hem d'anar a comprar, que hi anam els dissabtes) li he posat roig.

MANDARINE CURD

Ingredients 1:

167 gr d'ou (3 ous grossos)
100 gr de sucre

Ingredients 2:

133 gr de suc de mandarina
250 gr de mantega
100 gr de sucre

Elaboració:

Posar al foc el segon grup d'ingredients.

Mentres es fon, mesclar els ingredients del primer grup, ha de quedar com una crema.

Quan s'ha fós, deixar-ho refredar un poc, i mesclar les dues parts.

Després seure a foc suau o al bany maria, i coure fins que agafi la consistència de crema.

Empotar o emplear.

d'Es Capdellà amb amor..

2011-01-19T01:00:00.000+01:00

no tenc record d'haver vist mai el programa que feia na Norma Dubal des de sa roqueta, però el que si record, i no per què sa meva família sigui un poc friki, sino per què va quaiar aquest eslogan a s'illa és el titol, que deia: "Desde Palma con amor".
Ja que aquests dies, tenim una il·lustre escocesa a Mallorca, enamorada de la cuina mediterrània, i aprofitant que ha acceptat venir a ca nostra, per veure les alimares, les torrades i després baixar a Palma escoltar musiqueta, m'he propost fer-li un menjar d'hivern, bo, senzill i sense gaire proteïna per què el sopar... serà feixuc, palabra!

Així que Rachel, va per tu:

SOPES DE MATANCES

Ingredients:

1 manat de grells
1 col
1 col de brotó
4 alls
200 gr de llom de porc
julivert
2 tomàtigues de ramellet
sal, pebre bo, pebre vermell dolç i oli
pa de sopes

Elaboració:

Tallar la carn a daus, salpebrar i reservar.
Posar una greixonera en es foc, amb un roll d'oli, afegirem els alls esclafats i daurarem la carn.

Quan sigui rossa, afegirem el grell, talladet a rodanxer, i un polsim de sal.
Així que vegem que s'ha cuit, afegirem el julivert talladet, i ratllarem les tomàtigues i els hi afegirem, ho deixarem coure una estona, i així com s'evapori un poc es suc, li afegirem la col a quadradets i ho sofregirem.

Afegirem unes cullerades de pebre vermell dolç, i ho remenarem, quan sentiguem que comença a fer olor, li tirarem un tassó d'aigua per què no es cremi, ho remenarem una estona més, i ho taparem d'aigua.

Deixarem que cogui, fins que la col sigui tendre, i afegirem els esclata-sangs i la col de brotó. courem 15 minutets i aturarem.

Ha de quedar una mica de brou per escaldar les sopes a l'hora de servir.
S'ha de tenir la verdura ben calenta, i fer sostres de pa de sopes, picadillo d'all i julivert i verdura.
Menjar amb pebres de cirereta.

avui horabaixa he fet espinagades

2011-01-16T00:30:00.001+01:00

les he fet per dos motius, el primer, era que tenia gola i en volia menjar. El segon, era que volia fer l'entrada per el blog. He fet fotos de tot el procès, amb la verdura tallada, quan escampava sa pasta, quan les montava... i quan estava escrivint aquest post, he dit: això me sona... i he vengut en es blog i taaaaaataaaaaaaaan: l'entrada de les espinagades la vaig fer l'any passat... però he llegit l'entrada i per sort, només vaig passar de puntetes per les de col i ventresca, així que "salvado por los pelos". allà va:

ESPINAGADES DE COL I VENTRESCA

Ingredients per la pasta:

1 tassó d'aigua
1tasseta de saim
la farina fluixa que es begui.

Ingredients per el farcit:

1/2 col blanca
1 manat de grells
1 cabeça alls
1/2 manat de julivert
panses sense pinyol
400 gr de ventresca, panxeta o xulla de porc
sal, pebre bo, pebre vermell dolç i pebre vermell coent

Elaboració:

Fer la pasta que sigui dureta però manejable i reservar-la.
Tallar la col a juliana, els grells a rodanxetes, i els alls i el julivert, el capolarem com per fer un picadillo gros.

La ventresca, la pelarem i la farem a daus de la mida de s'ungla des dit gros.
Quan la tenim tallada, la tremparem amb pebre bo, sal, pebre vermell coent i l'all i el julivert. Afegirem un roiet d'oli d'oliva, ho mesclarem bé i ho deixarem una estona que agafi gust.

Tremparem la verdura seguint el mateix sistema, és a dir, posarem sal, pebre bo, pebre vermell dolç i coent i afegirem les panses i un roi d'oli.
Quan ho tenim tot trempat, enfarinolarem la taula i estirarem la pasta.

Podem fer bolletes i anar-les estiran individualment, o estirar una bona peça de pasta i fer-la porcions amb el ganivet.
A cada porció de pasta, li possarem un llit de col i damunt d'aquesta li possarem uns bocins de ventresca.
Ho taparem juntant els dos costats i després els extrems.

Ho courem a 160º si el forn te ventilador, el temps variarà segons la mida de l'espinagada.

Com cada any

2011-01-04T19:32:00.001+01:00

estic decidit a fer el tortell de reis. Tot ve del dia que vaig llegir la recepta de la "rosca de reyes" que feia na Tita a como agua para chocolate, però això ja ho vaig contar l'any passat quan vaig posar la recepta... Però enguany i per celebrar els dos-cents post del blog, ho som decidit TARD (per què ho he decidit ara) vaig a fer el sorteig d'un tortell.

L'any passat n'hi vaig dur un a na Xesca i s'altre no record a qui li vaig dur, però lo que enguany faré és un sorteig per el facebook i per la gent de sa roqueta... per què si li tocàs a algú de Rússia no sé com li faria arribar per què fos tendre.

Així que bases per el concurs:
-viure a sa roqueta.
-tenir-me en es facebook.
-haver-se apuntat.

El sorteig serà demà
El tortell serà entregat el dia sis de gener.

no és pot acabar l'any millor!

2010-12-31T18:53:00.001+01:00

tot i tenir un costipadot/gripot/malsufridura/maldecoll i tot lo relacionat amb aquestes coses, estic content d'acabar l'any amb el post número dos-cents del blog...

Són dos-cents posts on he contat els esdeveniments de la meva vida, les receptes que més m'agraden i he mirat de fer-ho sempre respectant les meves senyes d'identitat, podria fer un analisis i posar a unes balances lo bo i lo dolent, però no fa falta fer-ho, lo bo supera amb aventatge a lo dolent del blog..

Gràcies a la meva vida entre madones, he conegut a gent meravellosa i he gaudit amb els comentaris que la gent me deixa, sentint que a algú li interesava el que feia.

Tenc per cert que seguiré amb el blog, amb les receptes, amb la gent. Miraré de fer-ho millor i més sovint i per avui no tenc res més a dir...

Vos desitj de tot cor un venturós 2011 i aquí me teniu per lo que volgueu.

Molts d'anys

des porc s'emplea tot...

2010-12-29T11:58:00.000+01:00

i això és ben vera! lo més mal d'emplear a les matances són els òssos, així que es fiquen en sal i així es conserven bastant de temps, per què la sal impedeix que els bàcteris es reprodueixin... però això que ho expliqui un altre... que jo me centraré en es bollit.

El bollit d'òssos, és una altre d'aquelles coses que no li agrada a tothom. Jo mateix feia un munt d'anys que no en menjava, crec que des de la darrera vegada que noltros vàrem fer matances i jo devia anar a 3er o 4rt d'EGB. Així que no les tenia totes amb jo a l'hora de fer-ne, però me vaig animar a fer-ne després de que en Nofre m'estiràs ses orelles per no haver-lo fet.

BOLLIT D'ÒSSOS

Ingredients:

òssos salats
col borratxona
pastanagó
patates
moniatos
colflori, broquil, bledes (suggerències d'amics del facebook)

Elaboració:
Pelar totes els tubèrcles i mirar de que tots tenguin la mateixa gruixa, així la cocció serà més bona de fer. reservar dins aigua per què no se rovellin.
Esfullar la col i xapar les fulles per el nirvi.
Blanquejar els òssos durant 3 0 4 minuts, tirar l'aigua i tornar a omplir l'olla d'aigua.

Amb això lo que feim és una especie de dessalat ràpid.
Ara ho farem bollir i quan dugui prop de mitja hora llarga hi afegirem el pastanagó, la patata i els moniatos, ho bollirem devers 10'-15' i quan hagi passat aquest temps, afegirem la col i les deixarem bollir 5'-7'.

Treure de l'olla dins una palangana i dinar.

Aquest és el torró

2010-12-15T00:20:00.000+01:00

més mallorquí, és un torró que recorda al massapà, però sense ser-ho. El podem trobar en varis formats: en coques (amb una neula a cada costat) o en barra. Qualsevol d'aquests dos formats pot tenir altres variants, pot anar farcit, ja sigui de codonyat, cabell d'àngel o fruites confitades o pot anar totsol.
Ara vos mostraré com se fà i si vos animau, disfrutareu de menjar torró, ja que és molt aromàtic i fresc al gust.

TORRÓ CRUU

Ingredients:

1000 gr d'ametlla molta
1000 gr de sucre
canyella
3 llimones
3 taronges

Elaboració:

Mesclar l'ametlla i el sucre, espolsar canyella a gust i ratllar la pell de les llimones i les taronges.
Ho mesclarem bé.

Ara sucarem les taronges i anirem afeginr suc de taronja a la mescla que hem fet fins que n'hagi de menester, amb dues taronges normalment basta.
Ha de quedar una pasta humida però manejable.
Ara noltros farem barres de torró farcides de codonyat.

Agafarem una fulla de paper de la mida de la caixa i la emplearem com a base.
Posarem una capa de torró, escamparem el codonyat i el taparem amb una altre capa de torró.
Amb la tapa de la caixa, farem sortir la barra del motlle.
Aquest torró se pot menjar tot d'una.

quan he vist

2010-12-14T20:31:00.000+01:00

que no havia fet mai un post sobre el llom amb col, he tengut un colapso! No m'ho podia creure, com puc haver deixat oblidat un dels grans plats de sa roqueta.
És un plat amb un gust molt senzill i fi, un poc dolç pero sense fer el plat fat, és ideal per menjar-lo en dies de fred, però tampoc està gens malament per menjar-lo en s'estiu.
Per jo es millor acompanyament per aquest plat, són unes patates frites a cantons.

LLOM AMB COL

Ingredients:

Iingredients per els farcellets

Col
llom
sobrassada
botifarró
sobrassada

Ingredients per la guarnició

carn magre o costelleta
ceba
tomàtiga
panses
pinyons
maizena
oli d'oliva, sal i pebre bo

Elaboració:
Per fer els farcellets s'ha de desfer la col, mirant de treure les fulles senceres, s'han d'anar escaldanti els hi hem de llevar el nirvi més gruixat.Quan tenim les fulles escaldades, les estendrem damunt una taula i al centre de cada fulla hi possarem una tallada de llom salpebrada amb un tall de botifarró i un altre de sobrassada, ho embolicant fent un paquetet ben tancat i ho reservam.

S'ha de fer la carn a bocinets i la reservarem. També tallarem la ceba i la tomàtiga a quadradets i la reservarem.

A una pella amb un raig d'oli, daurarem la carn salpebrada.

li afegirem la ceba, la deixarem suar i quan estigui pràcticament cuita, afegirem les panses i els pinyons, els hi farem un parell de voltes i li afegirem la tomàtiga.

Ara, li afegirem els farcellets i els cobrirem d'aigua, ho deixarem coure 20 minutets per cada banda, i treurem els farcells.

A un tassonet diluirem la maizena amb un poc d'aigua fresca (i és important que sigui fresca per què no mos quedin grumolls) espessirem la salsa i servirem per damunt dels farcells.

sóc afortunat per haver nascut a Mallorca!!!!

2010-12-12T10:46:00.000+01:00

Sa Roqueta és meravellosa en pràcticament tots els sentits.
Tenim unes muntanyes meravelloses que donen peu a un munter d'ecosistemes diferents, trobam alzinars, pinars, olivars, embalsaments i gorgs, muntanyes (que són ses més altes del món, per què de tan altes que són veuen terres de Menorca), tenim animals i plantes endèmiques, planícies, platges espectaculars, és un lloc on pots veure la millor sortida de sol i el vespre pots veure com el sol es fon dins l'aigua a l'altre banda de l'illa.

Però és que la cosa no acaba aquí, tenim unes tradicions que fan por (de bones dic), començant per el ball i deixant de banda si mos agrada més com ballam a unes bandes o a unes altres, és un dels pocs llocs on és conserva ben viva la cultura popular, tenim ballades cada setmana, a les places podem trobar al·lots de totes les edats i adolescents i persones majors ballant al mateix redol, els balls són espontànis i en principi són matriarcals.

La cosa segueix, tenim un patrimoni cultural de la humanitat com és la sibil·la que en el meu cas, tot i ser ateu, m'encanta sentir-la no és extrany que quan s'atraca s'època sentir-me cantar-la o més ben dit cridar-la per ca nostra, hi ha els foguerons, les ximbombades, les rues, revetles, cavallets, cossiers...

Però una de les coses més importants que hi ha dins la cultura d'un poble és la GASTRONOMIA, i aquí ja és s'acabose!. Hi ha sopes, frits, arrossos,
rostits, panades, cocarrois, crespells, robiols.. I LO MÉS IMPORTANT ÉS QUE A LES ALTRES ILLES TAMBÉ TENEN LES SEVES COSES DINS ELS MATEIXOS ÀMBITS.

S'altre dia de pagès, vaig anar a sa setmana cultural interilles, en principi és tractava de compartir balls, ells en ensenyaven a ballar les seves músiques i noltros les nostres, però mai és només ball, sempre hi ha persones, vides, interesos comuns, i allà vaig demanar-li a una eivissenca la recepta dels bunyols de matafaluga, ella molt gustosa me la va donar i jo, després d'haver-la fet me dispos a compartir-la amb voltros.

BUNYOLS DE MATAFALUGA

Ingredients:

400 gr de patata bollida
1 litre d'aigua de bollir les patates
3 llimones ratllades
6 ous
20 gr de llevat
una copa d'anís dolç
matafaluga
1000 gr de farina fluixa
oli per fregir

Elaboració:

Bollir la patata i quan sigui cuita la triturarem amb 1 litre de l'aigua de bollir-les, si no ha quedat prou aigua, li posam aigua de la qe bebem fins a completar el litre. Per triturar-les ho farem amb el braç elèctric.
Treurem amb un pelador, la part groga de les llimones i els hi possarem dins, li tornarem a donar braç.

Procurant que la mescla no sigui molt calenta, li afegirem els ous, i més braç.
Afegirem l'anís i braç.
Després li possarem el llevat fos amb un poc d'aigua i afegirem la farina, si veim que queda molt espessa li haurem d'afegir aigua.
La pasta ha de quedar com una beixamel per napar canelons, és a dir no ha de ser com si volguessim fer croquetes, ha de ser que regalimi per damunt, però que quedi colocada a lloc.

Es important que quan posem l'oli a encalentir, li deixem la bunyolera dins, que també es vagi encalentint. Amb ua cullera omplirem la bunyolera i la sumergirem dins l'oli. s'ha de fregir amb oli abundant i calent, però no massa fort, per que no han de tenir un excès de color. Quan els treim, els passam per sucre i ja estan preparats per menjar.

he decidit posar en pràctica

2010-12-11T18:18:00.000+01:00

una recepta que me donaren a ses matances s'altre dia. Tothom havia de dur un dolç, i en nofre i jo vàrem fer un motlle amb crema de torró i sa madona de ses voltes va fer uns nevaditos molt curiosos, eren petitons, completament blancs i bastant bons. Jo vaig demanar sa recepta i aquest és la que mos va donar:

NEVADITOS DE SES VOLTES

Ingredients:

500 gr d'oli
250 gr de vi blanc
5 sobres de gasificant*
1000 gr de farina fluixa

Però tot i trobar-los boníssims, he canviat un poc la recepta, els canvis són mínims, només he canviat el tipus de greix i el tipus de vi, així que la recepta que jo he fet és la següent:

NEVADITOS DE CAN XISCO

Ingredients:

500 gr de saïm
250 gr de Xerez
5 sobres de gasificant*
1000 gr de farina fluixa

Elaboració:

Mesclar tots els líquids, això no vol dir fondre el saïm, però hem de mirar de tenir-lo en pomada, i fer tot lo possible per incorporar-ho amb el vi.
Per altre banda, mesclar la farina amb els sobres gasificants.
Juntar-ho tot i mesclar-ho bé.

Escampar farina damunt la taula i amb un corró aprimar-la com si fessim crespells, deixarem la pasta amb una gruixa de mig centímetre més o manco.
Amb un tassonet els hi donarem forma i els anirem posant damunt la llauna.

Els enfornarem amb el forn calent a 180 º durant mitja hora, han de tenir coloret quan els treguem.
Quan siguin fred, passar-los per sucre en pols.

PS: jo he divit entre 5 les quantitats, així no corr el risc de menjar-ne massa!.

*gasificant: només els he trobat en es mercadona, jo cont 1 unitat per cada parell (blanc i lila)

descobrint andorra de mans de la sara-maria

2010-12-08T15:32:00.000+01:00

Quan vaig anar a Vinaròs, abans de tornar vàrem estar a Barcelona, i allà vaig descobrir que na Sara-maria és d'Andorra (esper no haver-me colat).

Avui he estat fent barres de torró i després he començat amb els codonys per fer codonyat. Quan he comentat al facebook, que els codonys eren súperhipermega aromàtics i que ferien un bon codonyat, sa madona m'ha deixat caure que ella havia de fer allioli amb el codony i que era ben bo.
Jo li som demanat "explicacions" i també he cercat la recepta per el google, així que aquest és el resultat

ALLIOLI DE CODONY

Ingredients:

dos codonys madurs
alls
oli
sal

Elaboració:
Bollir els codonys sense els pinyols amb aigua i sal.
Refredar-los i escorrir-los.
Quan són freds, juntar-los amb els alls que volguem un pessic de sal i un bon raig d'oli.

Donar-li marxa i anar afegint oli per acabar de muntar l'allioli.
Jo som guardat l'allioli que ha sobrat dins un pot a la geler, com que no duu ou, aguantarà bé fins la propera vegada que en menji.

PS: crec que l'he deixat un poc fluix d'all, però amb el pollastre frit i les patates ha estat ben bo.

partint del principi

2010-12-05T23:06:00.000+01:00

de que és dificil contar una experiència tan intensa com ses matances sense deixar-se res, miraré de fer-ho, però no podré emplear fotos d'enguany, per què vaig deixar sa càmara a can Nofre, i mos haurem de conformar amb les fotos de l'any passat, que més o manco són iguals.

SES VOLTES'10

Per anar a ses voltes, s'han d'aixecar prest, enguany mos hem aixecat a hora de senyor, per què només hem mort un porc i per això hem quedat a les 7:30 en es bar.

A les 8:00 erem a matar el porc, pot pareixer un poc cruel, però és una de les parts que més m'han agradat des de petit.

Noltros quan feiem matances a sa coma, el que feiem per matar el porc, era pujar-lo dalt una banqueta i després el matàvem, els llorencins en canvi, pengen per una cama i amb un tractor l'alcen, quedant cap per avall, així segons els llorencins i la llei de la gravetat, fa millor sa sang. S'ha de recollir un poc de sang per fer els botifarrons i les seves variants..

En tenir el porc mort i la sang parada, és hora d'anar a obrar, així que tothom cap a ses voltes. Se puja el porc dalt una banqueta i amb un flamet se socorra el pel i la pell superficial, que amb una ganiveta ben esmolada van gratant, per deixar el porc sense pel, ungles o qualsevol altre cosa que no hagim de menester.

Quan és blanc com la neu, se comença a desfer, això normalment ho fan els matancers amb experiència, comencen amb els potons, després treuen els camaiots o manegots, per omplir-los amb pasta de botifarró o sobrassada, després treuen la xulla, li segueix el cap, després els lloms, les cames i els braços, el costellam i els sa butza se fa neta, per guardar les coses que després farem.

La cuina no s'atura un minut, de bon demati ja preparen xicolati amb quemuiars per berenar, cafès, i comencen a fer el berenar, en aquest cas ha estat un frit de matances, boníssim.

Mentres els matancers van desfent el porc, els altres també tenen feines, els trossos que van "desmontant" del porc, els duen a una taula, on els desnossam.

Aquí també hi ha d'haver un expert, que solen ésser tots els vells que hi ha a la taula, per què s'han de distingir 4 coses: Carn per sobrassada, saïm fort, saïm fluix i carn per botifarrons.

Carn per sobrassada: és carn sense sang ni tels.
Carn per botifarrons: és la carn i el greix que te sang.
Saïm fort: és el que capolarem per la sobrassada i també l'emplearem per torrar o salar.
Saïm fluix: és el que es capola i es posa a coure al foc per fer el meravellós saïm que emplearem per fer panades, robiols...

Una vegada que està tot desnossat, s'ha de capolar, i aquí entren els ingenis pròpis de cada poble, n'hi ha que empleen capoladores elèctriques, n'hi ha que fan funcionar les màquines amb motors de rentadora i a ses voltes ho fan amb un tractor, enganxen un engranatge al tractor i això fa voltar sa capoladora, és molt pràctic per què té molta força i no hi ha res que se li escapi.

Quan tot està capolat, se pesa tot lo de la sobrassada per exemple, i així podem saber quin pes de sal, pebre bo, i pebre vermell dolç o coent li hem de posar.
Per els botifarrons, li possarem sal, pebre bo, totes espicies, raissons...

En el moment en que tot està escampat per damunt sa sobrassada, se comença a pastar, es tracta d'integrar les espícies amb la carn, per deixar una pasta més o manco homogènia.
Una curiositat, abans si la dona tenia la menstruació no podia tocar res del porc per què deien que tornava tot dolent... a aquestes matances tothom fa de tot... no anam de dois.

Això és un no aturar, mentres uns pasten, uns altres cusen budells, per poder-los omplir, en aquest moment, la cuina ja ha de tenir el berenar fet, quan tot està pastat, se fa un forat enmig de la sobrassada, per què respiri, i se renten les taules i a berenar.

Quan s'ha acabat el berenar, en aquest cas ha estat devers les dotze, a la cuina es comença el dinar i a la portassa es comencen a omplir els budells.

A mesura que es van omplint les peces, es corden d'una forma o una altre, depenent de tipus de peça i després es sumergeixen dins un preparat d'aigua amb pebres de cirereta i altres coses, per evitar que hi vagin les mosques, es pengen a la perxa i en el nostro cas, les etiquetam amb la denominació d'origen de ses voltes.

Els botifarrons, quan s'omplen, s'han d'anar cordant, i a la zona de les calderes ja els esperen amb un bon calderó per bollir-los, és important per com amb els pops i abans d'amollar-los dins l'aigua els has d'asustar 3 vegades, per què diuen que rebenten si no ho fan.

El saïm ja ha estat al foc fins que ha estat cuit, i ha tengut temps de fondre tot el greix, i les parts que no s'han fos, han quedat frites, aquestes parts frites noltros els hi deim raissons, en canvi allà es diuen llemugues. Sa padrina amb elles fa una coca que és una bomba, duu els raissons, sobrassada, botifarró, sucre, ous... però és bonissima.
Quan s'ha acabat d'omplir tot, es tornen a rentar les taules i es "dina" noltros avui som dinats a les 16:30 d'un arròs brut espectacular, després de dinar hem fet les parts i cadascú ha partit cap a ca seva.

He obviat l'ambient festiu que es viu tot el temps, es fa molta feina, però no hi ha un moment que no sentis que algú riu.
Tenin present la forma de les sobrassades i els litres d'herbes, vi, cava..., no és mal d'entendre que tot el temps es facin bromes i la gent estigui entretinguda.

Bé, això és tot per avui... si has conseguit arribar fins aquí abaix, ENHORABONA has tengut molt d'aguante!

petits plaers...

2010-11-28T22:31:00.000+01:00

vaig comprar un sac de cultiu de xampinyons, i resulta que esteim tenint una producció d'aquests fongs bastant bona.

Per aquest motiu, esteim cercant receptes de conserva, regalant xampinyons i mirant de fer algunes receptes noves, i aquesta que ara explicaré és molt senzilla al mateix temps que deliciosa.

XAMPINYONS FARCITS

Ingredients:

xampinyons
alls
formatge tipus philadelphia
sal i pebre bo
un rajet d'oli

Elaboració:
Desferrar el cul dels xampinyons i capolar-los. Picar els alls.
Seure una pella al foc amb el rajet d'oli i daurar l'all picat i quan te coloret, afegir-hi les coes de xampinyons capolades, salpebrar i treure del foc.
Mesclar aquest sofrit amb es formatge fresc i farcir els xampinyons.
Colocar-los dins un plat i ficar-los en es microones durant 8' a tota marxa.

Servir d'acompanyament.

PS: És indispensable tenir un portatil damunt la taula per estar relacionat amb el món... :P

sa primera vegada que en vaig fer

2010-11-09T20:51:00.001+01:00

va ser un vertader desastre, no sé per quin motiu, el sucre després d'estar damunt la poma s'escorria i vaig fer una llarada digna de la pitjor pastisseria del món.

Però s'atraca el meu aniversari, i volia fer un pastís italià que quan vaig estar d'intercanvi, me va encantar, com que no sabia el nom, no podia cercar la recepta, i ara que per fi vaig descobrir com era el nom, no he trobat ricotta a cap botiga per fer-ne.
Així que el cap m'ha començat a voltar, no sé que fer, podria fer les galletes de jingebre, però les vaig fer l'any passat, i m'han vengut al cap les pomes caramelitzades, així que he anat al blog de na maria lunarillos, i he mirat la recepta, i com que l'he trobat factible, és la que he empleat de model, ara vos la cont.

He fet la prova, he anat a l'eroski i he comprat un tub de colorant vermell, bé en realitat hi venen 3 colors, groc, blau i vermell... però les del ram són vermelles, i com que el meu cor també ho és, he empleat el vermell.

POMES CARAMELITZADES

Ingredients:

pomes
sucre
colorants
broquetes

Elaboració:
Treure la coeta a les pomes, fer-les netes i reservar-les.
Seure el sucre a foc fluix i anar remenant.
Quan sigui de color daurat, aturar el foc, i afegir-hi el colorant, remenar.
Mentres el caramel·lo es cou, clavarem una broqueta a cada poma.

Amb l'ajuda d'aquesta broqueta, passarem la poma per el caramel·lo i les deixarem damunt una superfície on sigui fàcil desenganxar-les.

Jo he pensat que cercaré pometes petites, i després les embolicaré amb celofan, o alguna cosa així per fer un poc de presentació.

m'he enamorat

2010-11-02T22:42:00.000+01:00

del gust que els pixacans han deixat a l'arròs.

Així que sense més dilacions, em dedicaré a transmetre de la forma més clara i senzilla el procés d'elaboració d'aquest meravellós sopar.

Per començar haurem d'anar a la garriga a cercar bolets, i trobar pixacans i esclatasangs.
Quan les tenguemm eks haurem de rentar, els pixacans es renten, treient-li la cutícula superior, i la esponja inferior, la cama també li podem treure i la copa la tallam a tires, reservam. Els esclatasangs els rentam amb un pedaç humit i els hi tallam es capoll, reservam.

ARRÒS SEC DE PIXACANS

Ingredients:

Arròs illa de riu
1 ceba petita
pixacans
all i julivert
brou

Elaboració:
Tallar la ceba petitona.
A la pella calenta, afegir un roi d'oli i li incorporarem els pixacan
s i els saltarem una estona,
afegirem la ceba i deixarem
coure uns 5 minutets a foc fluix.
Quan sigui cuit, afegir un tassonet d'arròs i remenar-ho dos minutets, passat aquest temps, afegir el brou calent així com l'hagis de menester, afegir el picadillo i acabar de coure.

POLLASTRA AMB ESCLATASANGS

Ingredients:

pollastre
esclatasangs

Elaboració:
Tallar el pollastre a tires i salpebrar.
Encalentir una paella amb un roiet d'oli i quan sigui ben calent, abocar-hi el pollastre i torrar-lo. Una vegada cuit, treurer-lo dins un plat.
Dins aquesta pella torrar els esclatasangs amb un poc de sal, pebre bo i oli d'oliva.

Per acabar, fer-te un súperhípermegaplat combinant tot això.

quan veia caçadors

2010-10-19T23:07:00.000+02:00

de bolets, me pareixia súper factible, arribar a la muntanya i tornar amb un paner de bolets, preferiblement esclatasangs, però tot i haver-me apuntat a dues jornades micològiques, haver pujat a les penyes rotges des Capdellà, haver sortit amb es padrí Joan a cercar esclatasangs, mai en trob més d'un si és que en trob cap...

Així que com que avui he tengut ganes d'anar a cercar bolets, he preparat tot es trastum, paner per la collita, ganiveta plegable, per no tallar-me jo i poder tallar el cul als bolets, el llibre dels caçadors de bolets per identificar-los i un respallet per fer-los un poc nets.

Un dels motius de no trobar bolets, deu ésser que me cans de mirar en terra i començ a cercar animalons, faig de badoc, i cerc tortugues, me qued quiet amem si surt cap cabrit que estigués amagat per por... però això fa que sigui hora de partir per què el sol comença a baixar... Així que faig mitja volta, i de cop trob 3 blaves.
Lo primer que he fet ha estat mirar d'identificar-les, com que aquest dissabte n'havia vist al molí, no m'ha estat gens dificil.

Després he agafat el llibre de caçadors de bolets i m'he asegurat que fossin blaves, Russules els hi deia el llibre. I quan ja he estat segur, les he tret, seguint els passos que me va dir el micòleg de l'any passat, estirar el bolet, amb l'ajud del ganivet, fent que vengui el cul del bolet, per què si el tallam, deixant el cul dins la terra, pot infectar la micorissa i fer que el fong es mori, i causar un dany molt greu a la zona.
Així que quan he tengut les blaves en es paner, he partit cap a cases. Quan he arribat a cases, mon pare m'ha dit que no eren blaves, jo les he agafades i he partit al bar a mostrar-les i que me diguessin quina raça eren... tothom ha dit blaves i ben curres!
Jo les he fet netes, i he preparat el meu sopar

FRITATA DE BLAVES

Ingredients:

3 blaves
1 patata
1/2 ceba
1 ou i un vermell
sal i pebre bo.

Elaboració:
Pelar les blaves i fer-les bocins.
Pelar les patates, tallar-les a bocins i poxar-les.

Tallar la mitja ceba a juliana i sofregir-la, quan sigui transparent, afegir les blaves.
Incorporar la patata i quan tot sigui calent, afegir el blanc d'ou batut, donar 4 voltes dins la pella i posar al plat.
Afegir els vermells d'ou cruus damunt de tot.

PS: jo m'he fet el blanc de l'ou ig frit mig torrat.

Aquí comença la història

2010-10-17T16:15:00.000+02:00

dels condonys que volien tornar-se codonyat.

Hi va haver un temps en que els codonys anàven molt cercats, i ells, plens de joia, esperàven a madurar a l'arbre, per què sabien que quan fossin prou madurs, una ma amiga els vendria a cercar per complir la seva missió a la vida.
Però d'uns anys ençà, els codonys maduràven, i ningú els hi feia cas, ells, tristos i sense saber que fer, ni fins quan esperar, es deixàven caure dins l'oblid del terra... Però va ser un parell d'anys després, quan un jovenot capdellaner, va tenir ganes de fer confitura de codony, i els arreplegava de totes les bandes on n'hi donassin, volia fer brillar els codonys, donar-los una llarga i dolça vida en forma de codonyat. Els codonys tornaven a tenir esperança.

Així que enguany, mentres maduraven a l'arbre, vàren veure que es capdellaner, se'n anava de viatge, plens de neguit i d'enyorança durant uns dies de tempesta, es deixàren caure al terra, pensant que ja ningú els tornaria a fer cas...

Mirau si hi anaven d'equivocats, que sa padrina des capdellaner, els va ficar a un paner, i una amiga de la mare del capdellaner, dins una bossa de plàstic. De cop, tot i ésser un poc verds, i de tenir qualque trenc o cop, acabaren a les mans del jove del poble, que havia tornat de passar un cap de setmana espectacular, i estava disposat a convertir-los amb el que ells desitjaven ésser:

CODONYAT

En Xisco, que així és deia l'heroi dels codonys, amb molta paciència, es va asseure a la taula i amb un pelador i una puntilla, va pelar els codonys i els hi va treure les impureses i el cor. Així com els rentava, guardava les peles i els cors a una banda i la polpa la tallava a bocinets dins un bol.

Quan ho va tenir tot arreglat, el jove, va anar a l'escurador, i omplint les piques amb aigua, va rentar les pells i els codonys.

Que contentes que es veien els bocinets de les fruites, feien botets per l'aigua i n'hi va haver alguna que fins i tot va riure... Quan estiguèren ben netes, tornà a ficar la polpa dins el bol per pesar-les, i així poder calcular quants de quilos de sucre havia d'anar a cercar, per fer-les la vida més dolça.

Mentres anava a cercar els sucres, va deixar dins una olla al foc, totes les peles i els cors dels codonys bollint, i els va deixar bollir i bollir, i bollir i bollir, fins que l'aigua va reduir molt, i així aconseguí la pectina necessaria per fer el codonyat.

En tornar amb el sucre, va juntar el codony i el sucre en la mateixa proporció dins un calderó. Quan ho va mesclar tot d'una ja s'entenien, i començaren a jugar i a suar.., quan feia més o manco una hora, ja es veia que el codony de tant que jugava, començava a amollar aigua.

Aquest era un moment molt important, per què volia dir que quan estiguessin preparats per anar al foc, no faria falta anar-los remenant, per què amb tot el suc que tendrien, no els hi faria falta ser vigilats

Arribat el moment de coure, en Xisco els va asseure al foc, i els va deixar coure, fins que vàren tenir el color carecterístic del codonyat, era un vermell fosc i lluent, i amb les seves flàires perfumaven la casa.

En Xisco, va trobar que era el moment d'acabar el codonyat, i amb un turmix, va començar a fer una pasta, no va quedar res sense capolar...
El codonyat content, volia tenir una nova casa, i li vàren donar un parell d'opcions, uns volgueren anar a la greixonera quadrada, uns altres a un motlle de pudding, un parell més al tupper de na Maria den Nadal i els darrer volgueren fer-se pots.

ja era dissabte,

2010-10-13T14:35:00.000+02:00

i havíem quedat a les vuit dins es forn, per berenar.
Començarem a parar taula i a fer cafè, treure llesques de pa, embotits variats, croissants, tomàtigues i altres classes de viandes, per alegrar-mos sa panxa. Quan vàrem tenir sa panxeta ben plena, vàrem desparar sa taula, començava la trobada.

1ra Trobada de cócs i coques a Vinaròs

Arrancàvem amb ganes i alegria, volíem avançar feina per no anar de cul. Tallàvem tomàtigues, pebres, cebes per fer el trempó, disfrutàvem fent bromes mentres premiem bledes i espinacs, i ploràvem tallant ceba per els cocarroiets de sobrassada.

Per fer les diferents pastes, calculàvem proporcions de saïm,
mesuràvem farines i llevadures i mediem
el volum dels olis i de les aigües.

Fèiem una viada, n'Speedi Gonzàlez en comparació
pareixia una vella de 150 anys, vàrem haver d'aturar en sec
, i esperar que arribés la gent.

Els primers en arribar foren n'Starbase, la seva germana Laia i en Roger, que tot d'una volgueren fer feina i noltros no mos varem poder controlar més, i mos tornarem a posar en marxa.

Així començarem a fer bolles coques de patates, a escampar pasta per fer coques de trempó, pebres i verdures amb arangades, i a fer el cordó de la vorera per decorar.

Arribava més gent, ara era el torn de na Sara-maria Valls, na Mar Calpena i la rachel d'escòcia.
Aquesta darrera, al·lucinava, no sabia estar quieta, la seva càmera no donava a basto, quan miraves els seus ulls, tenies la sensació de que li feia por tancar-los per si es perdia alguna cosa. La seva plagueta es deguè quedar sense fulles, i fou a les hores quan va començar a ajudar per tot.

Per què tothom pogués fer alguna cosa, reservàrem els cocarrois per fer-los entre tots.
Férem bolletes i començarem la classe pràctica:

1er formar un disc esclafant la bolla.
2on farcir el disc.
3er tancar el disc, donant forma de cocarroi i reforcar la junta fent el cordó.

Això va ésser molt divertit, els bloggers es desesperaven, n'hi havia que pensaven que ho feien bé, però va ser un jovenet, en Guillem, al qui li va sortir millor, era un crac aquest jove!
Quan vàrem tenir els 150 cocarrois fets, començà la demostració del poderio vinarrossenc.

El Nacio, mos va mostrar a fer els meravellosos repassos, un procés bastant singular, sobre tot per què li foten la mescla de farina, sucre i canyella sense pastar-ho, i després una mica de llimona ratllada, un raig d'oli i un altre d'aigua i ho tapen amb la pasta, rollo papillote, i al forn. N'starbase va fer un video meravellós.

Per acabar d'arrodonir el dia, la Gran madona de la casa, mos va fer un arròs al forn amb butifarra d'arròs i unes patates amb pell, dignes d'admiració.

Paràrem taula per 48 pax al carrer de Santa mònica, i tothom a seure.

La resta del dia va ésser disfrutar del menjar, cosa que sabem fer molt bé, i gaudir de la gent, cosa que encara feim millor.
Els que partiren prest, no tastaren l'ensaïmada, des de aquí torn a repetir... vos foteu!!! i alguns dels que quedàrem, com na Susanna Fruto i jo mateix, no la tastarem la de sobrassada per badocs!.

Mos haguerem d'aixecar de la taula, per què mos va començar a ploure, però ja eren les nou del vespre, tot i així acabàrem la jornada amb un ball de gegants i el meravellós ball dels nanos, amb aquella dona que feia: aixíííí!
Quan ells varen partir, encara varem xerrar fins prop de les dotze, bona hora per anar a dormir.

des de el sofà

2010-10-12T10:00:00.001+02:00

de na Susanna Fruto i en Josep àngel Guimerà, he decidit començar a contar la meva crònica dels cócs i les coques, per què si ho fes des de Es Capdellà, de crònica no en tendria res.

Partint del principi bàsic i inqüestionable de que NO HI HA PARAULES per descriure tot lo que hem viscut, jo amb el meu peculiar ànim de superheroi, miraré de descriurer-ho, ens remontarem a temps passats (música de teleserie quan miren al passat)...

Tot va començar quan vaig començar a escriure el blog, animat per na Xesca (vease Can Loi) i com que es colmado era el lloc ideal per experimentar i contar al món les meves vivències, m'hi vaig animar. però lo que més m'ha agradat del blog, és que conèixes gent que s'interesa per sa teva vida, gent que la troba interesant, gent que t'anima, però sobre tot gent que comparteix un estil de vida i una passió, la cuina. (ara ja hem acabat el flashback)

Vàrem arribar a l'aeroport del Prat es dijous horabaixa devers les cinc de s'horabaixa, no vàrem tenir cap classe de problemes amb l'alijo de "farina" que duiem, i a les set crec que ja erem a Vinaròs, deixant de banda que anavem a totòsti... el viatge va ésser entretingut. JA MOS HAVIEM CONEGUT.

En arribar al forn, vàrem conèixer, a Na Massita, la madona del forn, a en Sergio, s'homo de na massita, en es seu fill en Sebastià i a la incombustible matriarca del clan massita, ara si que ja estava encaminada sa cosa, colocàrem els trastos, buidarem l'alijo i a pasturar per Vinaròs, anarem a recollir devantals i camissetes amb els logos des forn, a fer un cafè i a sopar a un restaurantet, què no fa falta demanar lo que vols, per què ells te duen lo que els hi pareix que has de voler.. ¬¬

I després anarem a jeure, per què el dia següent començava la 1ra trobada de cócs i coques.

quan jo era jove i anava a l'escola

2010-09-23T21:42:00.000+02:00

pensava haver aprés que les 4 estacions: primavera, estiu, hivern i tardor, començaven el dia 21 del seu corresponent mes. Però avui al diari he vist que posava que era avui el començament oficial de la tardor i explicava el per què d'aquest fet, resulta que no totes les estacions són igual de llargues i per això no comencen el mateix dia totes, així que:

BENVINGUDA TARDOR

Ja s'ha acabat s'estiu, i en conseqüència la temporada d'estiueig des blog ha arribat a la fi, però la temporada de rebostaria se podria dir que comença ara.

Si jo hagués d'inventar un nou calendari, el primer mes de l'any seria aquest i en lloc de les fases lunars, el que duria seria el dolç o el plat salat que li correspon.

Per exemple: dia 1 de novembre---> panellets.

dia 17 de gener ------->espinagades...

i així tot l'any.

Però com que es setembre no té cap dolç en propietat i en Marc m'ha fet enveja quan m'ha dit que anava a comprar bunyols, he decidit juntar aquest mes amb s'octubre i així poder fruïr d'aquests bunyols que he fet amb carbassa en lloc de patata o moniato.

He de dir que en es llibre que me varen regalar n'oreto i en francesc de rebosteria valenciana hi surten dues receptes de bunyols, però jo m'he limitat a substituir la patata de la recepta de na xesca per carbassa bullida, que per cert la propera vegada serà rostida en lloc de bollida, pentura tendrà un altre gust. Aquests han sortit boníssims.

BUNYOLS DE CARBASSA

Ingredients:

500 gr. de carbassa
250 gr. de farina de força
200 gr. de llet
1'5 Cd de margarina
25 gr. de llevat

Elaboració:

Bollir la carbassa i passar-la per el passa-purés.

Afegir la margarina al puré i la mitat de la llet per baixar-li la temperatura i que no mos mati el llevat.

Fondre el llevat a la resta de la llet i afegir-li a la mescla que tenim, quan ho hagim remenat tot, afegir la farina i deixar tovar.

Donar la forma corresponent mentres ho fregim.

això sí que és una cosa bona de fer...

2010-07-26T21:45:00.000+02:00

ROSQUILLES FORASTERES

Ingredients:

5 ous
300 gr de sucre
150 gr d'oli
150 gr de llet
1copa d'anís
ralladura de llimona
1 canari
1200 gr de farina fluixa aprox.

Elaboració:
Mesclar tots els ingredients i fer bolletes de sa mida d'un "coyote".
Juntar dues bolles i foradar-les amb es dit. fregir amb oli calent.
Quan són fredes, pasar per anís dolç i arrebossar-ler amb sucre.
EN SURTEN UNA PUTADA!

aquesta vegada és cosa de ma mare

2010-07-26T19:06:00.000+02:00

Avui ma mare tenia festa a sa feina, i com que jo i es padrí vàrem collir totes ses prunes, ella ha començat a fer sa confitura, per veure com sortiria. Així que aquesta tongada de pots li correspon a ella es mèrit. Però es de sa greixonera ja és compartit.
No sé de quina pàgina ha tret sa recepta, així que si algú veu que és la seva, que sàpiga que li reconec sa part que hi te.

Confitura de pruna

Ingredients:

1000 gr de prunes madures.
400 gr de sucre
1 llimona sucada

Elaboració:
Pelar ses prunes i mesclar-les amb es sucre.
Seurer-ho al foc i afegir el suc de llimona.
Deixar coure i anar escumant per eliminar impureses. Una vegada que rompi es bull, baixar el foc al mínim i deixar coure devers una hora llarga. Ses prunes se desfaran i els pinyols aniran quedant al fons de sa greixonera.
Per empotar, omplir els pots de vidre deixant un dit amb sa confitura ben calenta, girar els pots per fer el buit.

fruïnt de l'estiu

2010-07-12T16:32:00.000+02:00

Des de que va començar l'estiu que no he actualitzat el blog, crec que això seguirà així per què estic sucant l'estiu. Vaig a ballades, faig el mort a sa platja, vendran de terres valencianes a fer-mos una visita, i crec que seguirem així la resta de l'estiu.
Quan facem alguna cosa d'interés procararé penjar-ho com s'empotat de ses tomàtigues, o alguna altre conserva.
Seguirem en contacte.
Una abraçada

Flaó: mmmmmmmmmmmm

2010-06-28T23:28:00.000+02:00

crec que hi ha poques coses tan bones com un flaó.
Sempre que algú de la família va a Eivissa, està obligat a dur flaó o orelletes, i si són ses dues coses, millor que millor.
Després de dinar, quan me'n fotia un troç, he pensat que no he posat mai la recepta des flaó. És una recepta ben bona de fer.
Lo que passa és que agrada molt, o no agrada gens... ai s'herba sana...

FLAÓ

Ingredients:

pasta d'orelletes per fer sa base.
400 gr de formatge tendre
400 gr de sucre
4 ous
herba sana

Elaboració:

A un ribell, mesclar els ous tots els ingredients del farcit, amb la herba sana talladeta a juliana. Mesclar-ho tot amb les mans, hem d'anar esmicolant el formatge amb la ma.

Quan el sucre s'hagi fos, estirar la pasta i posar-la a una llauna amb un poc de vorera, afegir-hi el farcit, decorar-ho amb 4 fulles d'herba sana senceres i espolsar-lo amb sucre abans d'enfornar-lo.

Coure a 180º fins que sigui cuit.

Guacamooooole

2010-06-20T23:38:00.000+02:00

quan vaig estar fent ses pràctiques de cuina, en es golf de Bendinat, hi havia una cuinera mexicana, que m'ensenyà a fer es guacamole que ella feia.
Jo no dic que sigui ni millor ni pitjor que els altres, però és molt bo.

GUACAMOLE

INGREDIENTS:

alvocats
ceba vermella
pebre verd
tomàtiga cassé (sense pell ni pipes)
llima o llimona
cilantre
sal i pebre bo.

Elaboració:
Triar els alvocats madurs, passar-los per el passa-purés i afegir-hi el suc del cítric per evitar que es rovelli.
Tallar la ceba, el pebre i la tomàtiga a brunoise.
Picar el cilantre o coriandre, li podeu dir com volgueu, però ha d'estar ben tallat amb es ganivet, res de picadora molinex.
Al puré des alvocats, afegir les verdures en brunoise, el cilantre, la sal i el pebre bo.
mesclar-ho tot bé, posar al punt de sal.
Ara ja se pot menjat amb truites de blat de moro, o amb talladetes de plàtan mascle fregides i amb un poc de sal.

Per empotar:
Omplir els pots fins a mig centimetre des tap, i tapar-ho ben fort.
Bollir 15 minuts des de que rompi es bull, per pots de 500 gr,

PS: és la primera vegada que faig conserva de guacamole, l'he tastat després d'haver bollit es pots per sopar i ha estat bo, però no sé si mantindrà sa conserva, jo crec que sí, per què no trob que sigui gaire diferent de qualsevol altre conserva.

davall es llençols...

2010-06-15T14:04:00.001+02:00

se pot pasar un bon dia en família, i ho dic per experiència pròpia,

Aquest dissabte feiem un dinar per s'aniversari de sa meva germana Maria. Ella va convidar a tothom qui va voler, i com que ella havia d'anar a fer feina, mos va encolomar es merder d'organitzar-ho tot.

Vàrem haver de pujar taules a sa carrera, fer s'arròs, torrar ses broquetes de sa meva tia, anar a cercar parasols, i fins i tot, com fan es gitanos, fermar llençols per fer un poc més d'ombra.

Va ser un dia xulo, i tot va sortir molt bé i bo.
Així que no tenc res més a dir d'aqui, algún dia quan sa meva tia me vulgui dir com trempa ses broquetes en farem un especial, per què mira que li surten bones...

en cakkutec és mort.

2010-06-13T11:59:00.001+02:00

S'altre dia el vaig trobar amb sa cama rompuda, i es veterinari va dir que l'havien trepitjat amb un cotxo, però que només tenia una cama rempuda. Idò se coneix que no era vera. Devia tenir alguna cosa més, per què ahir vespre, ma mare el va deixar dins sa saleta, i en tornar de s'hospital, va veure que damunt sa cadira que hi havia es moix, hi havia una taca de sang. El va treure a sa carrera, i avui matí m'ha vengut a dir, que en cakkutec era mort.
Jo no vull dir que es veterinari en tengui sa culpa, per què no el va agafar ell amb es cotxo. Però si jo li vaig dur, i me va dir que només tenia sa cama fotuda, i me va fotre a jo 70€ per envenar-li, ja li podria haver fet alguna radiografia o prener-s'ho un poc enserio.

albercocs i cireres bones viandes!

2010-06-06T19:13:00.000+02:00

bones viandes, sí! per què quan són madures, omplen sa panxa!

Avui som anat a comprar una lladriola de fang en es mercat de santa maria, i na Mariantònia, m'ha dit que si volia cireres, anès a ca seva a cercar-ne, i allà que som anat.

He pensat en fer un parell de pots de confitura, però són unes cireres molt petitones i he pensat que si en feia un parell amb almívar també quedarien curres.

CIRERES AMB ALMÍVAR

Ingredients:

cireres sanes i amb sa tija.
500 gr de sucre
1000 gr d'aigua

Elaboració:
Triar ses cireres, han de tenir tija i no estar colpejades.
Rentar els pots i deixar eixugar.

Rentar ses cireres i estener-les. Anar omplint es pots fins a dalt, pegant colpets a sa taula per què quedi ben ple.

Fer el líquid d'immersió, i omplir el pot amb el líquid calent.
Tapar i bollir 10 minuts des de el moment en que començi a bollir.

PS: és ben important que ses cireres estiguin senceres i amb sa tija, per què així no amollaran gaire líquid dins s'almívar i sa proporció de sucre es mantindrà estable, això vol dir que ni cristalitzarà per massa sucre ni se tornaran dolentes per manca d'aquest.

albercocs empotats!

2010-06-05T14:17:00.001+02:00

fa dos o tres anys que en venir es temps dels albercocs me venen ganes d'empotar-ne.
Començ demanant-li consell a na xesca i quan m'acab decidint els nostros albercocs o ja mos els hem fotut o són massa madurs per fer sa conserva.
Enguany som alliberat a sa madona de confiança i som recorregut a unes fotocòpies que me donà na Mariàngels quan feia feina a Binifaldó. Són receptes d'un curset d'elaboració de conserves vegetals, n'hi ha de molt interesants, però jo avui només posaré sa dels albercocs.

CONSERVA D'ALBERCOCS AMB ALMÍVAR

INGREDIENTS:

Albercocs no gaire madurs.
175gr de sucre.
500gr d'aigua.

Elaboració:

Posar una olla d'aigua a bollir.

Tallar el cul dels albercocs amb forma de creu i quan l'aigua estigui bollint, els hi ficam 30 segons, tot d'una, els ficam dins un altre recipient amb aigua i gel per tallar la cocció.

Començar a pelar-los per el cul, esmitjar-los anant alerta de no esclafar-los i després treure es pinyol que tenen. Reservar a un plat.

Prepar el líquid d'immersió, juntar les mesures d'aigua i sucre i ho seim al foc, quan rompi

esbull, ho deixerem 3 minuts i ho aturarem.

Dins un pot colocar els albercocs i acabar d'omplir-lo amb el líquid encara calent.

Per si sa pella ha amollat alguna busca, convé pasar-ho per un cedaç i així evitam problemes.

Omplir fins a sa vorera, i tapar-lo, donar-li un parell de cops a sa taula per que s'aire pugi cap a dalt. i courer-lo al bany maria uns 20 minuts.

Deixar refredar i comprovar que el pot ha quedat al buit.

Conservar a un lloc fosc i fresc.

entre una cosa i s'altre...

2010-05-27T19:26:00.000+02:00

feia estona que no actualitzava el blog i he trobava que ja era hora de fer-ho, però ara a casa no estic cuinant ni dolç ni salat, amb un poc de sort torr un bistec o un troç de pollastre.
Per això vaig trobar que s'única manera i forma de fer-ho era amb alguna recepta de sa feinai com que ahir vaig fer albergínies farcides i no són com ses de ca nostra, he pensat que vos ho mostraria.

ALBERGÍNIES FARCIDES

Ingredients:

Albergínies
ceba
alls
carn molta mesclada
ous
moreduix
herbasana
sal, pebre bo, galleta picada.

Elaboració:

Xapar les albergínies, bollir-les i deixar-les refredar.
Tallar la ceba a bocinets i els alls a làmines.

Ho seim al foc i quan ja està sofrit, li afegim la carn.

Ara afegim sal, pebre bo, i les herbes, que tengui gustet, deixam que la carn es cogui, i mentres anam buidant les albergínies, capolant la carn d'aquestes i guardant la pell.
Quan la carn ja és cuita, li afegim la polpa capolada i ho feim coure un parell de minuts tot junt. Tastam de gust i ho corregim si fa falta.

Deixam refredar, quan és fret, li afegim 3 ó 4 ous i una bona quantitat de galleta picada, ho remenam amb ses mans i anam omplint les albergínies.
Les colocam a una palangana i les enfornam abans de servir.

PS: el cartell me l'han fet unes clientes. jijiji

avui horabaixa...

2010-04-25T20:15:00.000+02:00

he fet una horeta de devers 4 hores. Estava desfet de fer feina i ballar.

Per començar amb sa crònica des cap de setmana, començarem per es divendres que hi havia ballada en es Vivero amb Es Revetlers.
Crec que és un dels grups que més m'agraden ara per ara. Fan ball pagès, tandes de mateixes i jotes, però també tenen una malaguenya i un fandanguillo de huelva...

Després de sa ballada, varem anar a sa ballada que hi havia a Montuïri, de Música Nostra i sonadors de jotes i mateixes, varem fer un parell de balls i a la una varem tornar cap a casa.

Es dissabte vaig aixecar-me prest i vaig anar a comprar per fer tot lo de rebosteria per anar avui al mercadet de Galilea. Quan vaig estar cansat de pastar, me vaig rentar, per què jo sóc una persona molt coriosa... i vaig partir cap a sa trobada de sa federació des balls de mallorca, era a Son Pardo i varem ballar des de les 16:30 fins devers les 19:00. Vaig tornar a casa i després vaig tornar a fer feina, es vespre vaig anar a sopar a Cas Retxer i en tornar vaig acabar de fer es salat.
Avui quan m'he aixecat, he fet sa coca d'albercocs i he partit cap al puig ventós i en baixat som anat a dinar i després som fet s'horeta amb sa que hem començat es post.
Per acabar vos ballarem una mateixa a quatre.

no sé per què tenc tanta xerrera...

2010-04-20T21:01:00.000+02:00

però crec que és de mejar llengua amb tàperes.
Si fa un any, m'haguessín dit sa llengua amb tàperes era tan bona no m'ho hagués cregut, de fet quan les vaig comprar per primera vegada l'any pasat, les vaig haver de tirar de s'oi que me feia just tocar-les.
Als que no les heu tastat, només vos diré que ho heu de fer i que quedareu meravellats amb sa textura i es gust.

LLENGUA AMB TÀPERES

Ingredients:

4 llengües
1 pot de tàperes
1 ceba
2 tomàtigues
oli, sal, pebre bo, all, llorer i ametlles torrades.

Elaboració:
Bollir les llengües amb una cabeça d'alls i unes fulles de llorer, fins que siguin cuites. (Si ho feis amb una olla exprés amb 22 minutets queden estupendes, en canvi si ho feis amb una olla de les de sempre, seran unes tres hores, i haureu d'anar afegint aigua a cada punt.)
Quan són cuites, les treim de s'olla i reservam es brou.
Pelam les llengues i les tallam en curt, fent tallades de sa gruixa d'una moneda d'euro més o manco.
Començar el sofregit amb la ceba capolada i quan hagi tret s'aigua afegir-hi sa tomàtiga, deixar que faci xup-xup.
Treure mig pot de tàperes des suc, i capolar-les amb un ganivet, afegir-ho al sofregit.
Incorporar-hi ses tallades de llengüa i remenar-ho tot un minutet.
Afegir el brou de ses llengos fins que tapi sa carn i deixar coure 15 minutets a foc fluix.
Dins es murter, picar es bessons d'ametlla torrats, (pentura uns 100gr de bessons) i afegir-ho a sa greixonera amb la resta de tàperes, (aquesta vegada senceres).
Tastar i rectificar de sal.
Si les voleu acompanyar amb unes patates fregides a cantons ja serà l'hòstia puta!

ca nostra

2010-04-14T15:34:00.000+02:00

Avui quan som entrat a ca nostra, l'he trobat molt guapa, no sé si serà per què per sa vidriera de sa carrera entrava molta llum, o per què he pres molt de cafè i la meva percepció de la realitat estava tocada, però l'he trobat meravellosa, així que li he fet aquesta foto.
Ara me'n vaig a sa carnisseria des lydl que tenc un parell de llengües encomanades, crec que sa propera recepta que faré per es blog, serà sa llengua amb tàperes.
fins després.

Com cada any

2010-04-13T23:05:00.000+02:00

des de fa un parell d'anys a Calvià s'organitza sa Fira de s'Oví i Caprí.
Quan va començar aquesta fira, amb es grup de ball de bot, participavem fent una mostra, i ajudant a s'organització amb tonteries.
Una vegada que vaig tenir sa botiga, vaig començar a anar a sa fira, a vendre panades, cocarroïs i tot això durant un parell d'anys, però l'any pasat sa Plataforma de Calvià per la llengua, me va demanar que fés una mostra de cuina mallorquina, i va ésser un exitasso, però enguany no tenien sa subvenció per contractar-me, i he decidit anar-hi per jo mateix.
Sa meva cosina, posarà es bar, i jo faré es menjar: sopes, llengües, frit, caragols i una bona paella.
Vos esper a tots es diumenge migdia a sa plaça nova de Calvià.

Punky Bruster

2010-04-07T23:16:00.000+02:00

Avui m'he comprar dos parells de sabates en es carrefour, per què de ballar, se me forada sa sola de sa sabata dreta, això és degut a que sa majoria de ses voltes, les fas cap a la dreta i damunt es peu, no a l'aire...
Bono sa qüestió és que les compr barates per què no guanyaria per calçat. I les he comprat de dos colors, per combinar-les, una vermella a un peu i una verda a s'altre, i quan les foradi, agafaré ses altres que no hauré duit encara...
Quin guster torn a pasar de ballar... no hi ha res com mourer-se al ritme de la música envoltat de bona gent, per anar-te'n a ca teva content d'haver nascut a Mallorca i sentin-te orgullós que de la música que estimes estigui més viva que mai...
I després d'aquests pensaments, vos deix sa bullanguera que varen fer a Sant Elm, per els que no són mallorquins, vos diré que se tractes d'una jota, on una parella comença a ballar, i després van sortint d'un a un sa gent que vol ballar, només hi ha una regla, comanen ses dones, elles fan el punt que volen, sense dir-lo en veu alta, i els homes ho hem "d'adivinar" i seguir-les. au, no m'enroll més.

me som aturat

2010-04-03T01:07:00.000+02:00

al parking de la plaça major amb ma mare, per veure un poc es trui de sa processó. Sa meva sorpresa ha arribat, quan no m'he cremat en veure caperutxes.
Jo, que som un descregut, pensava que totes anaven mogudes per gent, però n'hi havia moltes que duien rodes i les feien anar amb un volant de cotxe, flipant...
De cop una caperutxa me diu que estiri sa ma, i jo no he fet cas, però després ha tornat a insistir i m'ha donat dos caramel·los d'aquells que pareixen dues rodes un paquet era de fressa i s'altre era de llimona, m'ha dit que era una tal Isa de ball de bot, però no sé qui deu ésser.
Després mos hem començat a moure cap a cort, i ma mare ha trobat a una altre caperutxa que coneixia i li ha donat un confit d'aquells grossos.
Hem seguit sa ruta, i davant Cort, hem vist un dels pocs grups que duia a pes s'asunto i jo que devia fer cara de nin beneit, mirant com feien que allò ballàs, m'han regalat un parell de sugus... Bravooooooo sugus, feia taaant de temps que no menjava sugus...
Seguint el camí hem anat a santa eulari, i allà som trobat a na Maria Antònia de ball de bot, i al principi no m'ha dit qui era, només que haviem ballat un parell de vegades plegats, i després he pensat que era ella, per què dissabte passat me va dir que es dia següent tenia sa processó de rams... i m'ha regalat un parell més de confits.

Conclussions:
Segueixc sense creure en res més que en ses persones.
M'ha agradat molt que me regalin caramel·los.
Crec que no haurien de dur rodes.