una vida entre madones

El primer record que tenc d'un cotxe,

noreply@blogger.com (xisco) — Thu, 20 Oct 2011 11:49:00 +0000

és d'un fiat uno vermell que teniem quan jo era petit.

Tenc un parell de records, un dels més intensos va ser quan jo i sa meva germana corriem per ficar-mos-hi els primers de tots i sa meva germana, no sé com, li va llevar el freno de ma, el cotxe va estar a punt de caure a un marge d'un metre d'alçada. Sort que ma mare se va poder ficar corrensos en es cotxo i el va tornar a posar.

Una de les altres coses que des de ahir m'ha vengut a la memòria, era lo molt que m'agradava quedar-me en el cotxe 1 minutet després d'haver arribat de qualsevol banda. I és que amb lo que tremolava el cotxe, quan aturava el motor, per tot el cos sentia com un formigueig.

Idò això m'ha vengut en es cap, gràcies a una dona despistada al volant, que me va fotre un cop en es cotxe, gràcies a aquest fet, ahir el vaig dur a peritar al taller associat a la meva companyia d'assegurances Caser, és un taller que es diu Vicençs martí cardona, es troba al polígon de son castelló, gremi de porgadors. El podia dur a qualsevol altre taller que hagués volgut, però me varen dir que allà tendria un cotxe de substitució de franc, i el farien net per dins i per fora (que ja li feia falta), així que li vaig dur.

M'han donat la tartana més vella que hi havia en tot Mallorca.

És un ford fiesta, matricula de valència acabada en FF, i de tant que vibra, la sensació de formigueig, es veu incrementada. De fet, ara fa uns 15 minuts que he baixat del cotxe i encara tenc aquesta sensació. Això no queda aquí... m'hes impossible mirar el retrovisor central sense agafar-lo amb la ma, per què sa vibració fa que hi vegi doble... si algú va al gimnàs just per la cinta "remena-greix", que no pagui, me cridi i jo el passaré a cercar per anar a fer un voltí.

Reflexió dominical avançada: Un s'avessa ràpid a lo bo... així que anau vius.

Abans de llegir res més, escoltau aquest video.

noreply@blogger.com (xisco) — Fri, 12 Aug 2011 21:00:00 +0000

Aquesta és la sensació que tenc quan veig els telenoticies o llegeixc els diaris. Ahir mos deien que era el dia que més gent hi havia a l'illa de tot l'any. I el diario de mallorca deia que els hotels estal pràcticament al 100% de la seva capacitat. Anem per parts.

De què serveix que sigui el dia de més gent, si la gent que hi ha no te un duro per gastar?

Ho dic per què ahir, la caixa que vaig fer s'horabaixa va ésser espantosa, i avui exactament igual, o fins i tot un poc pitjor. I no és que sigui una cosa de la nostra botiga, és que tot el carrer està exactament igual.

Els turistes que han vengut, ho han fet per què els hi surt més barato venir aquí en règim de tot inclòs que estar-se a ca seva.

Què en treuen els touroperadors de demanar el tot inclòs?

Aquesta no la pens contestar, per què crec que lo únic que poden voler, és enfonsar-mos l'economia, juntament amb la nostra indústria turística. I així potenciar altres mercats quan aquest s'hagi mort per esgotament.

Quina dada és la que prenen dels hotels? el nombre total d'habitación d'aquest, o el nombre total d'habitacions disponible?

Posem per exemple que hi hagi més hotels com el Beverly playa de Peguera. Que té un total de 443 habitacións i que aquestes siguin de 2 o 3 pax, mos donarien entre 900 o 1000 llits. Però resulta que només s'ala dreta de l'hotel està oberta aquest estiu. Així que mos quedam en 222 habitacións que mos donarien entre 450 i 650 pax.

Això vol dir que si quan donen les dades d'ocupació:
Ocupació d'habitació real seria d'un 50%
Ocupació d'habitacion obertes d'un 100%

Crec que aquesta temporada tot i que mos vulguin vendre la moto de que va bé, està sent molt pitjor que la de l'any passat.

No sé com recomanar aquest llibre,

noreply@blogger.com (xisco) — Fri, 05 Aug 2011 22:00:00 +0000

sense explicar gaires cosas d'ell.

Només puc dir que una de les millors coses que poden pasar és que un amic, en aquest cas una amiga, et deixi un llibre que ja hagi passat per el seu filtre.

Aquest llibre no sé si m'ha agradat més per la forma que te la protagonista d'entendre el món i d'allunyar-se d'ell o per què no veu com pot ésser que la gent es prengui més seriosament a en Descartes que a en Darwin.

El llibre es diu:

LA MUJER QUE BUCEÓ DENTRO DEL CORAZÓN DEL MUNDO

Per acabar aquesta recomanació, només me manca dir, que vull a aprendre a interpretar el món d'una forma diferent, trobar qualque cosa que me faci mantenir la distància de la realitat, sense perdrer-me-la i poder així veure el que realment és important en aquesta vida, com per exemple, ser conscient de que tots tenims capacitats diferents que potenciar i que no tot és lo que pareix.

PS: Jo també he existit, i després (amb molt d'esforç, qualque vegada) he pensat.

Estimats amics,

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 31 Jul 2011 13:59:00 +0000

Tombat a l'hamaca del jardí, he decidit que era hora de tornar a escriure qualque cosa en es bloc.
Corr un oratget ben bo, es poble està tranquil i jo tenc ganes de compartir i recomanar la lectura d'un llibre que he trobat delicios. Començaré contant com vaig arribar fins aquest llibre.

Un vespre hi havia una ballada a Consell i na Mariantònia va dur a una amiga seva, una dona catalana, molt simpàtica, i me vàren comentar que tenia una llibreria al carrer del jardí botànic, és el que va paral·lel al carrer de sant jaume a ciutat.
S'altre dia quan vaig baixar a ciutat, vaig pensar no tenc res bo per llegir, però tampoc sabia que hi havia que me pogués agradar, i m'hi vaig encaminar.

Ella estava despatxant a un client quan jo vaig entrar, i quan va acabar, va venir i me va dir, -mos coneixem i no sé de què-. jo li vaig recordar de que mos coneixiem i li vaig dir que volia un llibre però que no sabia quin.
Ella tot d'una me va dir -tu ets cuiner, no?- i jo li vaig dir que sí, i me va treure un llibre que es deia "el festín de Babette", Un llibre molt bo de llegir i entretingut, però el vaig acabar en dues horetes.
El cent demà, m'hi vaig tornar a entregar, i li vaig dir que havia de menester un llibre, en català i que me duràs un poc més. I tot d'una me diu: quan vàres haver sortit, vaig pensar que aquest t'hagués agradat molt també, i sense dubtar-ho el vaig comprar. El llibre és el següent:

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey

És un llibre que xerra sobre l'ocupació d'unes illes del canal entre anglaterra i frança durant la segona guerra mundial, de com els habitants de l'illa vàren crear aquesta societat per lliurar-se de ser detinguts per els nazis després d'haver sopat de porc rostit.

El format del llibre és un tant peculiar, està narrat en prosa, però en forma de cartes d'un personatge a un altre, fins a la pàgina 50 el vaig trobar un poc feixuc, i vaig pensar que m'havia equivocat de llibre, però a partir de la pàgina 51, t'enganxa per es coll, i no el pots deixar.

La veritat és que l'he llegit a sa botiga en dos horabaixes, de les 16 fins a les 19 no hi sol haver gaire moviment. no puc fer altre cosa que recomanar-vos que li pegueu una ullada, he rigut de bon deveres, però també m'ha caigut qualque llàgrima.

Estic content d'haver trobat una llibretera de capçalera, si qualque dia sou per Ciutat no vos ho penseu, i anau a la llibreria Àgora, vos atendran amb un gran somriure, vos convidaran a prendre te gelat i podreu tenir una conversa agradosa, d'on la llibretera, entendrà la vostra filosofia de vida i t'encertarà el llibre que has de menester.

Una besada des de l'hamaca del jardí.

Sempre vostro. Xisco Guarí

Treball de final de curs

noreply@blogger.com (xisco) — Mon, 06 Jun 2011 11:04:00 +0000

Programació d'aula

dels 9 als 12 mesos

Xisco Guarí Torres

Presentació

Aquesta programació correspon al 3er trimestre del 1er curs d'educació infantil (4 a 12 mesos). La programació d'aula a aquesta franja d'edat no es fa pensant en els trimestres escolars, sino que es basa en l'edat dels infants dividint-la per trimestres, (3 a 6 mesos), (6 a 9 mesos) i (9 a 12 mesos), per tant, aquesta programació d'aula està feta per els nins de 9 a 12 mesos.

Crec que més enllà de les activitats que es facin dins l'aula, el més important és la QUALITAT de la relació entre l'alume i l'educador i les rutines que aquest estableixi, ja que això farà que el nadó tengui una sensació de seguretat i bennestar.

La ràtio que ens marca la legislació és de 8 alumnes per aula/professor en aquesta franja d'edat.

L'aula compleix tots els requisits que ens demana la legislació vigent, s'adjunta planol d'aquesta a l'annex I.

Característiques evolutives

Durant aquest quart trimestre de vida, el nin augmentarà l'habilitat per desplaçar-se. Encara que no tots ho assoleixin a l'hora, en general, dels 9 mesos fins a l'any d'edat seràn capaços de:

seure sense ajuda.
Anar de quatre grapes.
Aixecar-se amb ajuda dels adults.
Aguantar-se un moment dret.
Desplaçar-se amb l'ajud dels mobles.

La motricitat fina també es desenvoluparà amb intensitat i podran:

Colpejar, llançar o deixar caure un objecte.
Menjar amb les mans.
Assenyalar coses amb el dit.
Subjectar objectes fent pinça.

A nivell cognitiu apareixerà:

La permanència dels objectes encara que no siguin visibles.
La causa-efecte de determinades accions.
La utilitat dels objectes (el tassó serveix per beure, la cullera per menjar i el sonall per fer renou.

I del llenguatge:

Posar molta atenció quan li xerrin i mirar d'imitar a l'adult.
Balbotejar.
Comprendre el significat del no.
Dir que no amb el cap.
Reconeixer el seu nom.
Reconeixer el nom d'objectes habituals.
Dur a terme ordres senzilles.

Objectius del trimestre

Àrea del coneixement de si mateix i autonomia personal

Gatejar (amb la panxa aixecada).
Mantenir-se dret amb ajuda.
Passar un fulles d'un llibre (un parell).
Emplear la pinça digital.
Aixecar-se totsol.

Ficar i treure objectes d'una caixa.
Cercar objectes mig amagats.
Experimentar amb l'arena i altres materials.

Àrea del llenguatge: Comunicació i representació

Repondre a ordres senzinlles.
Entendre el significat del “no”.
Agrupar objectes per color o forma.
Imitar sons.
Iniciar la combinació de dues sil·labes diferents.
Dir “mama” i “papa” amb sentit.

Planificació de les activitats del dia

Horari	Activitat
08:00 – 09:30	Entrada de nins.
09:30 – 10:20	Activitat programada.
10:20 – 10:50	Berenar
10:50 – 11:00	Comprovar i canviar bolquers.
11:00 – 11:40	Joc lliure.
11:40 – 12:00	Comprovar i canviar bolquers. Rentar mans per dinar.
12:00 – 12:45	Dinar
12:45 – 13:00	Comprovar i canviar bolquers.
13:00 – 15:00	Horeta.
15:00 – 15:30	Despertar, comprovar i canviar bolquers.
15:30 – 17:00	Joc lliure o activitats, i recollida dels infants.

Com hem dit al començament, serà molt important el compliment de les rutines establertes. Així passarem a detallar l'horari d'adalt.

De les vuit, fins a les nou i mitja, es rebran els nins, mentres s'espera a que hi siguin tots, i es pugui començar l'activitat, es faran jocs de falda, es cantaran cançons de bressol.

Un cop hàgin arribat tots, es començarà amb l'activitat programada, que durarà cincuanta, tenin present el temps de montatge i de recollida.

Acabada l'activitat, berenaran i farem la comprovació dels bolquers.

Anirem a jugar al pati. Acabat el temps d'esplai, revisarem una altre vegada els bolquers i farem les mans netes per l'hora de dinar.

Els seurem a taula i dinaran. Acabat el temps del dinar, tornarem a fer “revisió higiènica” i rentada de mans.

Ens prepararem per anar a jeure. El lloc estarà en penombra i amb una suau música ambiental.

Quan sigui l'hora d'aixecar-los, els despertarem i revisarem una altre vegada els bolquers.

Farem l'activitat de l'horabaixa, fins que els venguin a cercar.

A l'hora de planificar l'activitat que farem, ho farem amb una graella on sortirà l'àrea que treballarem .

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Aprenent a gatejar	Experimentar amb arena	Imitar sons	Experimentar amb aigua	Jugar amb la cara
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Fer massatges	Circuit a quatre grapes	Cercar objectes amagats	Passar fulles d'un llibre	Pintar amb fruites
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Explorar les rodalies	Cantar cançons	Grapejar amb el flotador	Fer massatge	Experimentar amb pasta
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Passar obstacles	Taller de fruites	Contar un comte	Panera dels tresors	Jugar a pilla pilla

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Agafar al nin per caminar	Experimentar amb macarrons	Fer classificacions	Experimentar amb aigua	Jugar amb el cos
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Fer massatges	Mocador a la cara	Jugar amb globus	Cercar fotos	Pintar amb xocolata
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Panera dels tresors	Cantar cançons	Aixecar-se sol	Fer massatge	Experimentar amb paper
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Passar obstacles	Taller de fruites del temps	Fer un massatge	Trobar la pilota	Fer pinça

Dilluns	Dimarts	Dimecres	Dijous	Divendres
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Fer pinça fina amb panses	Panera dels tresors	Fer massatges	Passar fulles de revista	Reconeixer parts del cos
Àrea3	Àrea 1	Àrea 2	Àrea 1	Àrea 3
Classificar objectes	Reconeixer parts del cos	Veure i tocar un conillet	Dur la cullera a la boca	Expresar emocions
Àrea 2	Àrea 3	Àrea 1	Àrea 3	Àrea 2
Reconeixer animals	Fer classificacions	Aixecar-se tot sol	Fer massatge	Trobar cascabells
Àrea 1	Àrea 2	Àrea 3	Àrea 2	Àrea 1
Cantar cançons	Ficar objectes a una caixa	Contar un conte	Panera dels tresors	Reconeixer parts del cos

També a l'hora de planificar les activitats hem de ser flexibles, i si no es pot dur a terme per qualsevol motiu, canviar d'activitat i improvitzar.

A l'annex II present una sèrie de fitxes d'activitats basades en els objectius del trimestre, que poden servir com a guia, però que sens dubte, n'hi ha moltes més que es poden posar en pràctica dins els ambits o àrees del curriculum com podrien ser:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Coneixer diferents parts del cos.
Aprendre a aguantar la cullera.
Guiar-la fins a la boca.

Coneixement de l'entorn

Fer un taller de broquetes amb fruites del temps.
Explorar les rodalies de l'escoleta (jardí o hortet).
Dur un conillet per poder-lo tocar.

Coneixement del llenguatge: comunicació i representació

Pintar amb fruites.
Pintar amb confitures o siropes.
Pintar amb parts del cos.
Tocar instruments (tambors o xilòfons).

L'avaluació

A l'hora d'avaluar els nins, es farà mitjançant les fitxes de les activitats, i de altres valoracions que obtindrem a través del diari de classe, l'anecdotari, o avaluacions individuals que es facin en un moment donat i puntual.

En quant a l'avaluació de l'educador, diariament es prendran notes de com ha anat la jornada, i al final de cada setmana, farem una avaluació general d'aquesta, detectant possibles errades de planificació, de posta en marxa o del nivell de les activitats.

Al final del trimestre, es farà una memòria de les avaluacions setmanals que hem anat fent.

S'hauran de cercar solucions urgents en cas de haver qualque defecte a la programació o a les activitats.

Conclussió

Crec que la programació d'activitats és necesària.

Però el realment important és pensar que tractam amb personetes.

Des de el meu punt de vista, s'ha d'entendre l'activitat com un sistema d'activar el pensament, les emocions i els sentiments.

En definitiva, no tot ha de ser fer, fer i fer... sinó sentir, sentir i sentir.

Annex I

Seguint la normativa estatal del Reial Decret 2177/1996 de 4 d'octubre, que és on remet el curriculum de les Illes Balears quan xerra de la normativa vigent en matèria d'edificabilitat als centres educatius, he planificat aquesta aula, on es poden veure clarament 4 zones ben delimintades.

Aula.
Canviador.
Pati separat de la resta de l'escoleta.
Dormitori.

Es pot apreciar, com per seguretat, la zona de canviador, te un gran finestral, que deixa veure en tot moment el que pasa dins l'aula.

El pati com hem dit abans, està delimitat per que els nins més grandets no puguin fer mal (sense voler) als petits i té zona descoberta i zona coberta. També hem delimitat la zona de l'arener, per tenir-lo controlat.

Adjuntam un parell d'imatges de l'aula, per poder apreciar-ho bé.

Annex II

Activitats

Activitat: Fer la carretilla

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Estant el nin bocabaix, li ajudarem a fer la carretilla.

Objectius:

iniciar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tenint el nin bocabaix, l'agafarem per la cintura i l'incitarem a moure els braços. Amb els nostres moviments el guiarem per què vagi alternant el pes en els braços, dret, esquerr, dret, esquerr...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
Iniciava el moviment de braços però no sabia seguir?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aprenent a gatejar

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Partint de la posició de gateix, animar al nin a que es mogui.

Objectius:

iniciar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tenint el nin a quatre grapes, mourer-li el braç dret i empenyer-li de forma delicada la cama esquerra per darrera el genoll, animant-lo per iniciar el moviment.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
Iniciava el moviment de braços i cames però no sabia seguir?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aixecar la panxa

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Ajudar al nin a tenir una bona postura quan va de quatre grapes.

Objectius:

iniciar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Li posarem al nin un flotador per ajudar-lo a aixecar el ventre a l'hora de gatejar.

Material:

Flotador inflable.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ja gateja?
El flotador li molestava?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Salt d'obstacles

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Per què millori el gateig, ens posarem com a obstacle entre el petit i un objecte que li agradi.

Objectius:

Afiançar-se en el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Ens seurem al terra amb les cames juntes o separades, segons l'agilitat que tengui el nin anant a quatre grapes. Posant al nin a una banda del nostre cos, moure l'objecte a l'altre banda de les cames, per què passi per damunt d'elles, fins a l'objecte desitjat.

Material:

Un objecte que li cridi l'atenció

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha passat l'obstacle?
Ha fet un enrevolt per evitar passar per damunt les cames?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: “pilla pilla” a quatre grapes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Encalçar a l'infant per l'aula a quatre grapes.

Objectius:

Afinaçar el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Situant-mos darrera el nin a quatre grapes, perseguir-lo animant-lo a fer via, dient-li: Venga que t'agaf!, així ell mirarà d'anar més depressa.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha fet via?
Li ha agradat el joc?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Carrera d'obstacles

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Posar obstacles al llarg de l'aula per que hi passi gatejant.

Objectius:

Afiançar el gateig.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Escaparem obstacles i posarem cadires i taules, per que els nins quan vagin a quatre grapes, hi passin per davall.

Material:

Cadires, caixes de cartró, túnels desplegables, taules, coixins, ets...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha passat per davall els objectes?
Ha volgut participar
S'ha negat a pasar per davall qualque cosa?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Mantenir-se dret amb ajuda

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Recolçant al nin a una taula, el deixarem una estoneta.

Objectius:

incitar al nin a mantenir la posició vertical.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posant un objecte que li cridi l'atenció damunt la taula, el posarem a devora, fent que s'aguanti amb les mans. El temps que el tendrem serà poc, però l'augmentarem progressivament.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha mantingut la posició?
S'ha caigut massa prest?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Pica manetes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Recolçant el nin a les nostres cames, fer-lo jugar amb noltros.

Objectius:

incitar al nin a mantenir la posició vertical.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Ens seurem en terra, i amb colocarem el nin entre les nostres cames (dret) animant-lo a jugar o a picar de mans amb noltros amb cançons que el tenguin entretingut, com per exemple: mambelletetes, pica manetes, pica-les tu, que les tens més petitetes.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha mantingut la posició?
S'ha caigut massa prest?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aixecar-se tot sol

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Animar al nin a aixecar-se tot sol amb un punt de suport.

Objectius:

incitar al nin a aixecar-se tot sol.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Quan el nin estigui asegut enterra jugant, li mostrarem un objecte devora una caixa, però a una alçada que no hi arribi de quatre grapes. Ell es recolçarà a la caixa per aixecar-se i quan el tengui es tornarà a seure. Anirem baixant l'alçada de la caixa per que ho acabi fent sense ajuda.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entesel funcionament?
S'ha conseguit aixecar-se sol??
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Emplear la pinça digital

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Crear situacions on hagi de fer pinça.

Objectius:

Adquirir major destressa amb la pinça.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posar-li objectes circulars davant, per què els agafi amb la pinça fina.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha empleat la pinça?
Ha començat, però s'ha cansat i ha fuit?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: panses per tothom

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Tirant panses damunt la taula, fer que el nin les agafi d'una a una.

Objectius:

Potenciar la pinça fina.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Tirant panses damunt la taula (així si se'n menja alguna no passarà res) li direm que les vagi agafant d'una a una.

Material:

Panses.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha empleat la pinça fina?
Les ha pogut agafar o eren molt petites?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: “llegir” revistes

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Fullejar revistes per què pugui passar les pàgines.

Objectius:

Aprendre a passar fulles d'un llibre.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Donant-li al nin una revista amb molts de colors i persones, l'animarem a que passi les pàgines per veure que més hi ha.

Material

Revistes de moltes mides i qualitats de papers diferents.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha sabut passar les pàgines?
Li ha fet gràcia el renou de les fulles?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: mira quina foto

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

amagar dins un conte, una foto del nin o dels seus pares.

Objectius:

Afiançar el passar pàgines.

Àrea que treballa:

Coneixement de si mateix i autonomia personal.

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Agafant una fotografia del nin o dels pares, davant d'ell l'amagarem dins un conte, i li demanarem que la cerqui.

Material:

Contes o revistes, fotografies del nin o de la seva família.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha trobat la foto?
S'ha cansat de cercar-la?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Fica-ho

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Ficar un objecte a una caixa.

Objectius:

Ficar objectes dins caixes.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Li donarem al nins un objecte i després d'una estona, li presentarem un recipient i li direm: Fica això aquí. I si ho fa li farem festa, i si no ho fa el guiarem amb la nostra ma, per què ho faci.

Material:

Objectes manejables i caixes.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes l'ordre?
Ha coordinat els moviments?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Panera dels tresors de fusta

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Explorar els objectes de la panera dels tresors.

Objectius:

Treure i explorar els objectes de la panera.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posarem al terra, una panera baixa amb molts de materials d'us domèstic, com per exemple, masses de morter, culleres, pinces... per que el nin, mentres els va exploran els vagi treient de la panera.

Material:

Panera baixa i utensilis d'us domèstic de fusta.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament de la panera?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Panera dels tresors de fregalls

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Explorar els objectes de la panera dels tresors.

Objectius:

Treure i explorar els objectes de la panera.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Posarem al terra, una panera baixa amb molts de materials d'us domèstic, com per exemple, fregalls verds, de nilon, esponges gruixades, o manoples exfol·liants.

Material:

Panera baixa i utensilis d'us domèstic que siguin aspres al tacte.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament de la panera?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: El globus amb cascabells

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

moure el globus de forma que soni, i tirar-lo per què el nin el trobi.

Objectius:

Cercar objectes mig amagats.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Inflarem un parell de globus els quals tindran cascabells a dins. Els hi mourem als nins davant, i després el tirarem, i quan caigui, sentiran el renou i l'hauran d'anar a cercar.

Material:

Globus i cascabells.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament?
Ha trobat qualque vegada el globus?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Tots son redons

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Mesclar globus amb una pilota, mostrar-li al nin, i fer que la trobi.

Objectius:

Trobar objectes mig amagats.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a l'aula, ja que és un espai adequat per els infants per què té estores, i ens permet tenir-los controlats, mentres anam canviat de nin.

Com ho farem?

Inflant molts de globus i tenint una pilota més o manco de la mateixa mida, els hi mostrarem primer la pilota, i li direm que l'han de trobar, mentres tiram tots els globus en terra i la pilota. Els hem d'animar mentres cerquen.

Material:

Globus inflats i una pilota de plàstic.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
Ha entes el funcionament?
Ha trobat la pilota ràpidament?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Arener

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Jugar amb l'arena per explorar.

Objectius:

Experimentar amb l'arena.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a terme al pati de la nostra aula, específicament a l'arener que tenim delimitat.

Com ho farem?

Haurem de vigilar que no es posin l'arena a la boca ni als ulls. Els seurem dins l'arener i els hi donarem estris per que els emplein, com coladors, poals o rempins.

Material:

Arener, poals, coladors, pales, rempins, etc...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb l'arener?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Arener + aigua

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Jugar amb l'arena afegint-li aigua per explorar. I experimentar.

Objectius:

Experimentar amb l'arena i l'aigua.

Àrea que treballa:

Coneixement de l'entorn

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

L'activitat la durem a terme al pati de la nostra aula, específicament a l'arener que tenim delimitat.

Com ho farem?

Haurem de vigilar que no es posin l'arena a la boca ni als ulls. Els seurem dins l'arener i els hi donarem un poal d'aigua més els estris per que els emplein, com coladors, poals o rempins.

Material:

Arener, aigua, poals, coladors, pales, rempins, etc...

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb l'experiment?
Ha trobat qualque objecte que li agradàs especialment?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Aaeeiioouu

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Vocalitzar per que el nin intenti imitar-mos

Objectius:

Obtenir una imitació per part del nin.

Àrea que treballa:

Coneixement del llenguatge: expressió i comunicació

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

Durem a terme l'activitat a l'aula, ja que és un lloc on ens sentim segurs, i ens permet tenir a tots els nins controlats.

Com ho farem?

Vocalitzarem i entonarem les vocals de forma exagerada, per que el nin ens imiti. Farem el mateix amb els nombres de l'u al deu.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb la imitació?
Li han sortit totes les vocals?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Activitat: Debajo un boton ton ton

Edat: 9 a 12 mesos Aula: Els petits

Descripció de l'activitat:

Cantar la cançó repetin les sil·labes que es repeteixen.

Objectius:

Obtenir una imitació per part del nin.

Àrea que treballa:

Coneixement del llenguatge: expressió i comunicació

Duració:

50 minuts.

Lloc on durem a terme l'activitat:

Durem a terme l'activitat a l'aula, ja que és un lloc on ens sentim segurs, i ens permet tenir a tots els nins controlats.

Com ho farem?

Cantarem la cançó, per que el nin repeteixi les sil·labes que es repeteixen. La lletra és la següent: Debajo un boton ton ton, que encontro martín tin tin, habia un ratón ton ton, ay que chiquitin tin tin.

Avaluació:

Farem una avaluació sobre la participació i els problemes que han sorgit.

Ítem	Sí	No
Ha fet el que es pretenia?
S'han divertit amb la imitació?
Li han sortit la entonació?
S'ha negat a fer-ho?
S'ha fet mal amb l'activitat?

Xisco Guarí

Bibliografia

Desenvolupament cognitiu i motor, editorial Altamar.

Decret del Curriculum d'educació infantil de les Illes Balears.

Reial Decret que regula els requisits mínims d'edicicabilitat.

La baldufa. Eduard Estívil.

Índex

Pàgina

Portada 1

Presentació 2

Característiques evolutives 3

Objectius del trimestre 4

Planificació de les activitats del dia 5

Avaluació 8

Conclussió 9

Annex I 10

Annex II 12

Activitats de l'àrea del conèixement de si mateix i

autonomia personal 12

Activitats de l'àrea de coneixement de l'entorn 25

Activitats de l'àrea de coneixement del llenguatge:
comunicació i representació 32

Bibliografia 34

Índex 35

Una d'albercocs modificada

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 29 May 2011 19:36:00 +0000

Una dona albercoquera,

sempre mira d'on ve es vent

tant si és llevant com ponent,

i els albercocs tira enterra.

L'any passat vaig fer albercocs empotats, per què ho volia provar, enguany, vist que això de provar va bé... he decidit mirar de fer uns albercocs molt bons que vaig tastar a Sant Llorenç.
Ara ho explicaré per damunt, i a un altre post ja posaré la recepta.

És una confitura on els albercocs queden sencers, o millor dit xapats per la mitat, i que es cou al sol.

Per a més informació esperar a les properes entrades.

ahir vespre no m'ho podia creure,

noreply@blogger.com (xisco) — Mon, 23 May 2011 12:44:00 +0000

avui només tenc plorera. Hem tirat 4 anys als fems.

No puc escriure de forma normal, cada frase que vull escriure, es veu interrompuda per un riu de llàgrimes.

Com ha pogut passar això? la gent no te ulls? no mos han robat prou? no s'han estat rient de noltros a Calvià durant 8 anys?

de petit...

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 10 Apr 2011 20:14:00 +0000

quan mesclava les plastilines de diferents colors, sempre me quedava una masa d'aspecte asquerós i color sospitós.

Aquest ha estat el pensament que m'ha vengut en es cap quan sa meva germana m'ha demanat si tenia àcid tàrtic per fer plastilina. Aquí ja no m'he pogut estar de curiositat, i he pujat a veure que anaven a fer.

Ella ha cercat com fer la plastilina i ha trobat la recepta per fer-la a www.ahorrodiario.com el procés es divertit, el resultat súper interesant i el cost econòmic molt baix. Aquí pos la recepta

PLASTILINA

Ingredients:

3 tasses de farina
3 tasses d'aigua
1 tassó i mig de sal
3 cullerades d'oli de girasol
1 cullerada i mitja d'àcid tàrtic o també de llevadura química.
colorant de colors

Elaboració:

Mesclar tots els ingrents menys el colorant.
Remenar fins que no hi hagi grumolls i seure al foc suau.

Anar remenant amb una llèngua fins que quedi com una pasta choux, és a dir, ha de quedar una pasta que no s'aferri a ses mans.

Ara, en calent, tirar damunt el marbre i pastar-ho.

Fer porcions i anar pastar-ho amb el colorant.

I ara, a divertir-mos com a nins petits.

Ahir vespre va ésser

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 03 Apr 2011 17:20:00 +0000

una de les nits que esper no oblidar mai. Va ser l'òstia!

Despúsahir vespre, anàrem a veure per on sortiriem quan n'Alfonso mos anès presentant, i jo ja ho vaig trobar divertit, però ahir vespre, serà inoblidable per tota la gent que creu que a Calvià el canvi és possible, i en especial per la gent que conformam la candidatura. La cosa va anar així:

Vàrem arribar al Casino devers les 19:30 i així poguèrem veure on teniem reservada la taula, i pensar per on pujariem a l'escenari, un cop feta aquesta "programació mental" pujàrem a l'entrada del casino per rebre a la gent. Va començar a arribar gent, primer qualque cotxo totsol, i així com el rellotge s'anava atracant a les 20:30 començà a venir el gruix de la gent. La gent estava animada i motivada, contenta i disposta a gaudir del sopar i de la vetllada.

Una de les coses que més m'agradà va ésser trobar a una professora que vaig tenir de matemàtiques a l'institut, n'Ana, què va dir: "hay que ver como creceis..." clar a jo me va fer gràcia per què la recordava talment com era, però fa 14 anys, era lleugerament més petitó... també hi vaig trobar a sa meva tutora d 4rt i no vaig veure a na Loreto, però si en es seu home...

Bono era l'hora d'entrar per què n'Antich arribava, vaig anar a seure amb la família, i el secretari general de Calvià, mos donà la benvinguda a tots i mos desitjà bon profit.

El sopar va ser bo. Una amanida de rúcula i gambes amb cuixot d'ànec, trempat amb una vinagreta de mòdena i mel per començar, i de plat fort vedella rostida amb una guarnició d'arròs i bolets amb salsa.

Per que el servei fós més àgil els plats no surtent montats de la cuina, van treguent al "gueridón" (sa veritat és que no sé som es diu en català) pentura dient taula auxiliar bastaria, però sent tècnics... bé, treien les palanganes del forn, i amb les eines que tocava montaven el plat. El servei va ésser bo. De postres una tarta de xocolata, com que no m'agrada la xocolata m'abstendré de comentar-la.

Na Nájera tan aguda com sempre, va venir a la taula a saludar-mos i me diu: Que, nervioso? i jo li vaig dir un poc i me va dir, disfruteu! ara me toca a jo fer de "clac" i aplaudir-vos... És una gran dona...

Hi va haver una dona de Sóller que ara viu a Llucmajor que feia de cambrera, i me va dir que jo havia anat a classe amb ella, feia uns 20 o 25 anys i que feia molt de temps que no mos veiem, ella en tenia devers 40, jo li vaig dir que me sabia greu però que s'havia equivocat, per què jo feia 25 anys tenia 2 anys... La senyora era molt aguda, i va insistir un parell de vegades XD

Començàven els parlaments, n'Alfonso presentà a la presidenta del Consell, n'Armengol, que mos xerrà una estoneta ben interesant i després ella va presentar a n'Antich que mos diguè que no tots som iguals, I TE TOTA LA RAÓ...

Quan va acabar ell, vaarribar el torn del candidat, però la meva tia estava molt malament i vàren partir, me va saber un poc de greu, per què va quedar la taula buida, i per què vaig quedar un poc preocupat, però començava el final i me vaig centrar amb el que venia.

Mos començàren a presentar en ordre decreixent, 29, 28, 27... fins al 15 que sóc jo, i ja me vaig començar a posar vermell i nerviós, quan va començar la presentació, me vaig aixecar i vaig anar cap a la rampa, els de calvià me deien xiscooooo i jo vermeeell, però vaig seguir, amb això me vaig estirar taaant els calçons per amunt, que crec que se me veien dos dits de cama entre els calçons i les sabates...

Va ser divertit, i seguirem presentant la llista fins que s'asunto va acabar, així que acabà la presentació de la llista, pujàren els presidents una altre vegada i amb un poal de rosses vermelles per repartir i un grup que sortí de les profunditats de l'escenari va acabar l'acte.

Això no ho oblidarem mai...

No crec que ho hagi dit

noreply@blogger.com (xisco) — Tue, 29 Mar 2011 16:15:00 +0000

per el bloc, però estic estudiant educació infantil, al principi no pensava que m'agradàs tant, però per fer qualque cosa lluny de la cuina i ampliar els horitzons, m'hi vaig apuntar. Cada vegada m'agrada més, i ara esteim fent el mòdul del joc i la seva metodologia.
Així que hi ha un examen pràctic i un de teoric. El pràctic és demà i el teoric demapassat.

El tema que m'ha tocat a jo per el pràctic és montar un racó de plàstica, i jo per fer-ho més entretingut, montaré un taller dins aquest racó. La proposta és la següent:

FER UNA PERRUCA

Aquesta idea la vaig agafar d'unes amigues que per la rua de palma es vàren disfressar d'època, i me va encantar com ho vàren fer.

Ingredients:

60 tassons de plàstic.
una gorra.
unes estissores.
una pistola de silicona calenta.

Elaboració:
Obviament amb els nins, ho fariem amb tassons de cartró i cola.

Tallar els tassons fent espirals i els reservarem.
Amb tres tassons fer tres flors.
Tallar la visera de la gorra, i fer una bolla de diari prou grossa, com per omplir-la.
Amb l'ajuda de la silicona, anirem aferrant les tres flors al frontal, i els tassons un devora s'altre fins a omplir la superfície de la gorra.

Per donar-li volum anirem aferrant més tassons a dins dels que ja teniem aferrants, i així aconseguirem una perruca ben curra!

Esper aprovar, per què és toooootal!

feia estona que no escrivia

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 27 Mar 2011 19:48:00 +0000

però avui tenia ganes de fer-ho. He anat a sa paella que havia preparat s'agrupació per celebrar les falles al Toro, on hi ha una colònia bastant nombrosa de valencians. La experiència ha estat total, per què estic avesat a fer arrossos, però amb foc de butà, i allà ho hem fet amb llenya. La cosa ha anat així:

He arribat allà devers les 12 del migdia, i m'he atracat als companys, he demanat mem que podia fer, però les preparacions ja estàven pràcticament fetes.
Hi havia un home, amb un garrot, fent clotets per anivellar les cames del que seria el soport de la paella, com a nivell, empleaven la mateixa paella, amb un poc d'aigua.

Quan ha estat anivellat, hem començat a fer el foc, un torcaboques banyat amb oli, ha servit com a accelerant i la llenya prima ha començat a cremar. després llenya un poc més gruixada, i la paella amb oli damunt la flama.
Hem fet les gambes i les hem reservat. hem seguit amb la carn fins que ha estat ben daurada, seguit del calamar i després verdures (carxofa, pebres, mongetes i fessols) no li hem posat ni tomàtiga ni ceba, li hem afegit devers dos litres d'aigua i quan s'ha evaporat, l'hem tret de damunt el foc.

Hem anat a fer unes cervesetes i uns vinets, i quan la gent ha vengut de l'acte de palma, l'hem tornat a seure al foc, un foc ben viu i li hem afegit l'aigua que li tocava, fins que ha bollit, hem fet el brou i hem tirat l'arròs, hem remenat 5 o 6 minuts, fins que l'arròs ha amollat el midó, li hem posat les gambes i els musclos i quan ha estat sense brou, li hem afegit el picadillo per damunt. Ho hem posat a la taula i hem esperat uns 10 minutets amb l'arròs tapat.
Ha estat un arròs meravellós, no esperava que fós així de bo, n'hem pogut refegir, i hem xerrat una bona estona.

A l'hora del cafè un altre experiment, INCREÏBLE per fer cafè per tothom:
Una olla damunt el foc amb 3 litres d'aigua, quan ha bollit el treuen del foc i li afegeixen 250gr de cafè molt, el deixen infusionar una estona, el colen amb un colador de tela i taxaaaaaaaaaaaaan, un cafè espectacular...

Per baixar tot el menjar i el beure, una ballada amb un dels grups que menys m'agraden de tota s'illa, però que per els que organitzen les ballades a calvià deuen ser els més rentables o els millors...
Així que després d'això, he pujat a casa, rebentat però content, i sense ganes de mourer-me del sofà, després m'he decidit a escriure aquest post i així mirar d'agafar ritme amb el bloc una altre vegada.

quan una cosa no ha quedat com toca

noreply@blogger.com (xisco) — Thu, 03 Mar 2011 19:36:00 +0000

a ca nostra, com a moltes altres cases deim: Què és aquest cocarroi que has fet?

Com si un cocarroi es pogués fer de qualsevol forma o manera. Per jo un cocarroi només ha de complir una condició inapel·lable, tenir un cordó a la part central superior del cocarroi, que serveixi per unir els dos caps de la pasta i que vagi de banda a banda.
Perque la resta pot variar, pot ésser dolç o salat, de verdures, de colflori, de ceba patata i sobrassada... Per confirmar la meva sospita, som cercat al Diccionari de l'institut d'estudis catalans i el resultat ha estat el següent:

Cocarroi:
m. [LC] Panada en forma de cresta, pròpia de Mallorca, farcida de verdures i altres ingredients.

Aquest petit detall és el que li dona la seva aparença definitiva a l'obra d'art.
Quan vas a un forn, pots saber perfectament quins són d'aquests que venen congelat i quin forn els fan ells mateixos. Els congelats, venen "cordats" a un costat i això li dóna forma de mitja lluna.

Sé que el cordó és una cosa que costa de fer, de fet, avui mateix he vist uns cocarrois que feien bona pinta, però que el cordó brillava per la seva absència, i a la trobada de cócs i coques a Vinaròs va ésser una de les coses que més va costar d'aprendre, així que per a tothom que li interesi recordaré el procés:

Estirar la pasta formant un cercle i procurant que no quedi molt prima.
Col·locar al centre de la pasta la farsa.
Juntar els dos costats de la pasta fins que es trobin al centre, i espitjar, lleugerament fins que quedin units, formant una sola pared.
Ara, s'ha de fer el mític pessiga i gira. És a dir, pessigam la pasta entre els dits gros i index de la ma dreta, i giram la pasta que hem aprimat cap a l'esquerra, i al punt on es torna a juntar amb la pasta tornam a pessigar i així fins a completar el cocarroi. La "cosida" ha de ser regular i cada puntada ha d'estar més o manco a la mateixa distància per que es vegi curiós.

Aquí deix una foto on es veu el procés.

Com deia n'Albus Dumbledore

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 13 Feb 2011 01:26:00 +0000

ha arribat el moment de triar, entre fer el que és fàcil, o el que es correcte...

Bé, això no és exactament el que volia dir, trob que canviaria un poc la frase, la modificació seria la següent:

Ha arribat l'hora de triar entre el que és fàcil, o el que et farà suar i treballar fort per assolir una fita.

Amb aquest esperit de superació és amb el que he acceptat la proposta que em va fer n'Alfonso Rodriguez, un professor de s'institut on me vaig començar a formar dins el món de la cuina, per anar a les llistes del PSIB-PSOE a Calvià.

La veritat és que no és una cosa que m'hagi costat gens d'acceptar, crec en aquest projecte i m'ha agradat la forma de fer les coses que tenen. Com a exemple possaria, la forma de redectar el programa electoral, fent una sèrie de reunions obertes a tothom, on es treballava per grups i es treien punts en comú, que després servirien de guia a l'hora de fer el programa.

Crec que la política municipal i balear, és completament diferent a l'estatal. La independència que reclamava als 18 anys, ara la veig amb altres ulls, entenc que hi hagi gent que la cerqui i que la exigeixi, però jo som arribat a la conclussió de què és millor lluitar per tenir una autonomia plena, dins un estat federal.

Per això deia aquesta frase abans, lo fàcil seria fer lo de sempre, agafar una papereta i anar a votar, que està molt bé i és molt important. però jo he pensat que podia fer qualque cosa més...

Com ja sabeu, ador, la meva llengua, tot i fer moltes errades, m'apassiona la cultura pròpia del lloc on vaig neixer, en aquesta vida entre madones n'he xerrat moltes vegades dels balls i del menjar, m'abelleix el territori que m'envolta amb la Serra, les platges, les garrigues..,

I jo des de la meva humil posició, vull lluitar per conservar-ho, però no conservar-ho dins una vitrina fins que arribi a fer olor a estantís, vull que sigui una cosa viva, neta, alegre i estimada per tothom, per això me vaig decidir a dir que sí, per què sé que les persones de l'agrupació s'estimen Mallorca i Calvià i ho faran.

Des de el meu punt de vista, la situació a "grosomodo" és la següent:

Les illes han estat ferides greument per uns predadors que li han xuclat la sang, l'han deixat minvada i lo pitjor de tot és que ara volen tornar al poder. Des de que són a l'oposició, han sortit un futimer de casos de corrupció, és cert que no només en el pp, però segur que no n'haguessin sortit ni de tres parts una, si haguessin seguit al govern.

Aquí a Calvià, la cosa aquests 8 anys amb el pp no ha anat gaire millor... Abans les temporades eren d'uns 8 mesos, es feien programes per l'hivern, hi havia moviment de gent, ara els hotelers tenen obert 4 mesos a l'estiu, i després tanquen deixant a la gent al carrer, sense atur i sense mitjà per sobreviure. Si no hi ha hotels oberts, aquest hivern, només n'hi ha hagut 2 crec, com volen que els comerços tenguin obert... s'ha de fer molta de feina per aquest costat, ajudes fiscals, bona promoció del patrimoni que tenim, cercar un turisme etnogràcic..

El que jo vull de Calvià i per Calvià és el següent:
Vull que els meus cosins i la seva generació, puguin viure a un lloc, on tenguin totes les necessitats cobertes, vivenda, serveis bàsics, treball i així quan siguin grans no faci falta que se'n vagis a altres bandes.
Vull que ens governin persones que estimin la nostra terra, la nostra gent i la nostra cultura. Vull que treballin per unir i integrar i no per crear desigualtats socials, ni beneficiar als seus amiguet....

I jo sé que això a Calvià i a Balears ho farà el PSIB-PSOE

P.S. esper haver-me explicat prou bé i que s'hagi entès tot el que he volgut dir... Si no ha estat així, perdonau, tenc el cap espes i ple de coses, mon pare a l'hospital, la cerca d'una feina per els horabaixes, l'emoció per aquest nou projecte.. així que me'n vaig a jeure, que ja és hora!

amb una temperatura

noreply@blogger.com (xisco) — Fri, 04 Feb 2011 13:59:00 +0000

de 15 graus, com la que tenim avui migdia, menjar un plat de cuinat es fa dificil.

Aquest temps tan loco mos fa trastornar els ritmes interns dels dessitjos, allà on tocaria menjar calent, venen ganes de menges primaverals. Hauriem d'anar tapats fins a la mèdula, i jo vaig amb una màniga... De fruites n'hauriem d'anar curts, tocarien haver pomes, taronges, plàtans... kiwis si m'estires un poc, però com bé va dir na xesca s'altre dia i jo vaig comprovar ahir a s'eroski... JA HI HA FRAULES!!! és una bogeria...

On són els que deien que el canvi climàtic no és vera, que venguin i m'expliquin com pot ésser que no hi hagi canvi climàtic amb tot això..

Així que aprofitant el sol, una comanda que teniem, que sempre ve de gust menjar coses bones, que la nostra gastronomia, és rica i variada, que tenim aquest meravellós plat i que el Pisuerga passa per Valladolid...

TUMBET

Ingredients:

carbassó.
albergínies.
patates.
alls.
pebres vermells.
pebres verds.
tomàtiga sencera empotada o triturada.
sal, pebre bo i unes fulletes de llorer.
Oli d'oliva

Elaboració:
Tallar les verdures a rodantxes de la gruixa d'una moneda d'euro, i els pebres a quadrats grandets.
Salar les albergínies i deixar que facin aigua.
Encalentir l'oli i anar fregint els pebres juntament amb els alls. Reservar.
A una altre pella, anirem fent la salsa de tomàtiga.
Sofregirem un poc d'all i el llorer, abans de que es cremi, li fotrem la tomàtiga. És qüestió de que vagi fen xup-xup, per que la tomàtiga es vagi desfent, quan la tenguem mig feta, afegirem els pebres que teniem mig cuits a la salsa, per acabar-los de coure. Reservar.
Ara anirem fregint per parts, i anirem fent capes. L'ordre, no sé si és important, però noltros a casa sempre el feim igual.

Abaix un llit de patates, un poc de sal, després els carbassons, un poc de sal, després l'albergínia i un poc de sal. i per acabar la salsa de tomàtiga amb els pebres.

Es pot menjar calent, teb o del temps. També es pot acompanyar de carn o peix, i si al dia següent encara n'hi ha, ma mare se fa una truita de tumbet.

Arròs brut

noreply@blogger.com (xisco) — Sat, 29 Jan 2011 22:14:00 +0000

Aquest arròs, és l'arròs mallorquí per exelència, fet de caça o de carn, hi ha gent que també li diu arròs de garriguer. És un arròs brouós, consistent, amb un gust especial i és ideal per els dies de fred.

Malgrat tengui aquest nom, no li fotem unes pedretes de fang o uns terrossos de terra, els ingredients són relativament bons de trobar, sobre tot si tens un corral a casa, i són ben agradables al paladar. Noltros tenim conills, coloms, perdius, gallines... bé tots els animals que es solen tenir a les cases per consum propi... però si has de comprar els coloms, com he hagut de fer jo per aquesta comanda, no surt gens be de preu, cada colomí m'ha costat 5'5€ i n''hi he posat 4...

Com sempre passa amb les receptes tradicionals, a cada casa tenen l'autèntica... i jo com que sincerament no n'havia fet mai tret d'una vegada a un pis de Barcelona on tot el pes de la feina el va dur na Xesca i jo feia d'ajudant, no tenia gens clar cap on tirar. Així que fent honor a aquest blog, me'n vaig anar a veure un parell de madones i vaig consultar amb unes altres, sa padrina me va contar com el feia ella, per què ara ja no en fa, na Xesca me va contar els seus secrets, na Maria Francisca me va dir com feia el seu, i jo vaig cercar al llibre de n'Antònia Serrano, a na Caty Juan del Corral, me vaig estimar més no mirar-la, per què tot i tenir bones receptes, és taaaaaaan pura que no tenia ganes de saber res d'ella.

A la fi, com sempre faig vaig agafar un poc d'aquí i un poc d'allà i la recepta que m'ha sortit és la següent, posaré els pesos que he empleat, però diré que la quantitat de carn que he posat de cada classe de carn és de 40 gr. menys de colomí, que just n'he posat quatre com he dit abans.
Escoltarem musiqueta per ambientar-mos:

ARRÒS BRUT

Ingredients:

4 colomins
3000 gr de carn magre de porc, però des coll
3500 gr de costelleta
3000 gr de conill
1000 gr de caragols
4 pots d'esclatasangs
1200 gr de ceba
1000 gr de pebre vermell
2000 gr de mongetes
1000 gr de xítxeros
oli d'oliva
sal, pebre bo i totes espècies

Elaboració:

Tallar tota la carn petita, o demanar al carnisser que la talli.
Seurem una cassola al foc, prou gran per poder-mos manejar sense fer-mos nosa noltros mateixos, (això és bastant important, per què s'ha de cuinar còmodament...) amb un litre d'oli.

Mentres s'encalenteix, anirem salpebrant la carn, jo ho he anat fent segons el tipus de carn, així ho he manejat millor, seguint l'anterior principi. Quan l'oli és prou calent, hi començam a sofregir la carn, reservant els fetges dels conills, i l'anam posant a una altre banda. En el meu cas, he empleat dos calderons.

Quan tenim tota la carn sofregida, hi ficam els fetges del conill i els mantendrem decantats per fer la picada.

Ara, que ja hem de tenir la verdura tallada, escolarem l'oli, i dins la mateixa pella, que segur mos hi ha quedat un fons marró en el cul, sense fer-la neta hi tornarem a encendre el foc, i li fotrem un raig de l'oli que hem empleat amb la carn.

Farem un sofregit amb la ceba i el pebre vermell, quan aquests s'hagin cuit, afegirem la tomàtiga tallada a daus, sense pell i sense llavors. Ho deixarem coure, i veurem que canvia de color, això és per què lo marró del fons, que és el brouet que feia la carn mentres es sofregia, es va fonent, per donar-li gustet i color a l'arròs.

Arribats en aquest punt, tornarem a posar la carn que teníem reservada, els caragols, els esclata sangs, i ho banyarem amb molta d'aigua, no basta amb tapar-ho d'aigua, n'ha de sobrar molta, pensau que és un arròs brouós. Ho deixarem coure una hora llarga, i després afegirem les mongetes, els xítxeros i "totes espècies" per acabar de donar-li gust, i la picada, que farem amb el turmix, capolant alls, Julivert i els fetges.

(Aquí és quan l'aspecte de la recepta es personalitza a gust de cada casa, a sa padrina li agrada que sigui un poc groc s'arròs, a na Xesca li agrada blanc, i a na Maria Francisca li és igual... a jo m'agrada que sigui negre de la carxofa... però com que no n'hi he posat, li fotre un poc de colorant però no color carbassa, per què l'arròs brut te un color ben curro.)

La quantitat d'arròs que li afegim per persona, segons mos diuen les lleis dels arrossos als restaurants, és que per arrossos secs se n'hi ha de posar 100 gr per persona i 200 gr d'aigua, en canvi per els brouosos, són 50 gr per cap i 200 de brou.

No s'ha d'acabar de coure s'arròs, per què després estovaria massa.
Servir ben calent i amb pebres verds crus.

P.S: Els calderons m'han quedat petits, i he hagut d'anar a cercar una olla grossa d'hotel, a ca una amiga de ma mare, l'arròs l'he de fer demà, però com que és a la possessió de Galatzó, he trobat que seria més còmode deixar-ho tot endiumenjat, i demà només haver de coure les mongetes i l'arròs. He posat el fogó directament en terra, per què hem pensat que les cames del fogó no mos aguantarien.

Ja ho diuen...

noreply@blogger.com (xisco) — Thu, 27 Jan 2011 22:00:00 +0000

hi ha dues classes de persones en aquest món, les que quan plou es queden a casa i les que se'n van a ca sa padrina a cercar taronges, tarongetes i un bon xop.

Ara que he recuperat la mobilitat i la sensibilitat als dits de la fredor que m'ha entrat quan he anat a Cas retxer a collir la fruita dels taronger i els mandariners, per fer-me el sopar i també per provar de fer una conserva... contaré un parell de coses.

La veritat és que m'agrada que plogui, aquesta oloreta que hi ha al poble de terra banyada, els arbres brillen nets de pols, als carrers hi ha bassiots on pots esquitxar a la gent quan passes amb el cotxo per damunt..., i sobre tot m'agrada quan estires una taronja o mandarina i te cauen les gotetes de les fulles a causa del moviment de rebot que fa l'arbre, és una sensació refrescant, tot i que no faci calor, ho trob agradable....

Crec que podriem fer un menú monogràfic sobre les taronges, elaborat i amb uns bon contrastos en lo referent a gustos, textures i temperatures... però aquesta classe de cuina tot i trobar-la interesant qualque vegada, no és la que m'agrada.

Posaré la recepta que me va donar n'Inés després d'una classe de ball de bot, i que tot i arrufar el nas quan me la deia... després de provar-la la vaig trobar boníssima.. i després d'aquesta una prova que he fet amb unes mandarines per fer un curd.

RECEPTA DE N'INÉS

AMANIDA DE TARONGES AMB TONYINA I GRELL

Ingredients:

3 Taronges dolces
1 llauna de tonyina
1 grell
pebre bo

Elaboració:

Fàcil i senzilla. Pelar les taronges i tallar-les a daus. Escorrer la tonyina. Tallar el blanc dels grells. Mesclar-ho tot i afegir-hi pebre bo al gust.
Jo avui no tenia ni tonyina ni grell a casa, i li he posat una llauna de sardines i també ha estat ben bo.

Aquesta idea l'he vista al blog del taller de cuina, però la recepta que he fet és la que me va donar na Rachel per el lemon curd, però he substituit la llimona per suc de mandarina i sa sucre que tampoc en tenia de blanc (ostres es que hem d'anar a comprar, que hi anam els dissabtes) li he posat roig.

MANDARINE CURD

Ingredients 1:

167 gr d'ou (3 ous grossos)
100 gr de sucre

Ingredients 2:

133 gr de suc de mandarina
250 gr de mantega
100 gr de sucre

Elaboració:

Posar al foc el segon grup d'ingredients.

Mentres es fon, mesclar els ingredients del primer grup, ha de quedar com una crema.

Quan s'ha fós, deixar-ho refredar un poc, i mesclar les dues parts.

Després seure a foc suau o al bany maria, i coure fins que agafi la consistència de crema.

Empotar o emplear.

d'Es Capdellà amb amor..

noreply@blogger.com (xisco) — Wed, 19 Jan 2011 00:00:00 +0000

no tenc record d'haver vist mai el programa que feia na Norma Dubal des de sa roqueta, però el que si record, i no per què sa meva família sigui un poc friki, sino per què va quaiar aquest eslogan a s'illa és el titol, que deia: "Desde Palma con amor".
Ja que aquests dies, tenim una il·lustre escocesa a Mallorca, enamorada de la cuina mediterrània, i aprofitant que ha acceptat venir a ca nostra, per veure les alimares, les torrades i després baixar a Palma escoltar musiqueta, m'he propost fer-li un menjar d'hivern, bo, senzill i sense gaire proteïna per què el sopar... serà feixuc, palabra!

Així que Rachel, va per tu:

SOPES DE MATANCES

Ingredients:

1 manat de grells
1 col
1 col de brotó
4 alls
200 gr de llom de porc
julivert
2 tomàtigues de ramellet
sal, pebre bo, pebre vermell dolç i oli
pa de sopes

Elaboració:

Tallar la carn a daus, salpebrar i reservar.
Posar una greixonera en es foc, amb un roll d'oli, afegirem els alls esclafats i daurarem la carn.

Quan sigui rossa, afegirem el grell, talladet a rodanxer, i un polsim de sal.
Així que vegem que s'ha cuit, afegirem el julivert talladet, i ratllarem les tomàtigues i els hi afegirem, ho deixarem coure una estona, i així com s'evapori un poc es suc, li afegirem la col a quadradets i ho sofregirem.

Afegirem unes cullerades de pebre vermell dolç, i ho remenarem, quan sentiguem que comença a fer olor, li tirarem un tassó d'aigua per què no es cremi, ho remenarem una estona més, i ho taparem d'aigua.

Deixarem que cogui, fins que la col sigui tendre, i afegirem els esclata-sangs i la col de brotó. courem 15 minutets i aturarem.

Ha de quedar una mica de brou per escaldar les sopes a l'hora de servir.
S'ha de tenir la verdura ben calenta, i fer sostres de pa de sopes, picadillo d'all i julivert i verdura.
Menjar amb pebres de cirereta.

avui horabaixa he fet espinagades

noreply@blogger.com (xisco) — Sat, 15 Jan 2011 23:30:00 +0000

les he fet per dos motius, el primer, era que tenia gola i en volia menjar. El segon, era que volia fer l'entrada per el blog. He fet fotos de tot el procès, amb la verdura tallada, quan escampava sa pasta, quan les montava... i quan estava escrivint aquest post, he dit: això me sona... i he vengut en es blog i taaaaaataaaaaaaaan: l'entrada de les espinagades la vaig fer l'any passat... però he llegit l'entrada i per sort, només vaig passar de puntetes per les de col i ventresca, així que "salvado por los pelos". allà va:

ESPINAGADES DE COL I VENTRESCA

Ingredients per la pasta:

1 tassó d'aigua
1tasseta de saim
la farina fluixa que es begui.

Ingredients per el farcit:

1/2 col blanca
1 manat de grells
1 cabeça alls
1/2 manat de julivert
panses sense pinyol
400 gr de ventresca, panxeta o xulla de porc
sal, pebre bo, pebre vermell dolç i pebre vermell coent

Elaboració:

Fer la pasta que sigui dureta però manejable i reservar-la.
Tallar la col a juliana, els grells a rodanxetes, i els alls i el julivert, el capolarem com per fer un picadillo gros.

La ventresca, la pelarem i la farem a daus de la mida de s'ungla des dit gros.
Quan la tenim tallada, la tremparem amb pebre bo, sal, pebre vermell coent i l'all i el julivert. Afegirem un roiet d'oli d'oliva, ho mesclarem bé i ho deixarem una estona que agafi gust.

Tremparem la verdura seguint el mateix sistema, és a dir, posarem sal, pebre bo, pebre vermell dolç i coent i afegirem les panses i un roi d'oli.
Quan ho tenim tot trempat, enfarinolarem la taula i estirarem la pasta.

Podem fer bolletes i anar-les estiran individualment, o estirar una bona peça de pasta i fer-la porcions amb el ganivet.
A cada porció de pasta, li possarem un llit de col i damunt d'aquesta li possarem uns bocins de ventresca.
Ho taparem juntant els dos costats i després els extrems.

Ho courem a 160º si el forn te ventilador, el temps variarà segons la mida de l'espinagada.

Com cada any

noreply@blogger.com (xisco) — Tue, 04 Jan 2011 18:32:00 +0000

estic decidit a fer el tortell de reis. Tot ve del dia que vaig llegir la recepta de la "rosca de reyes" que feia na Tita a como agua para chocolate, però això ja ho vaig contar l'any passat quan vaig posar la recepta... Però enguany i per celebrar els dos-cents post del blog, ho som decidit TARD (per què ho he decidit ara) vaig a fer el sorteig d'un tortell.

L'any passat n'hi vaig dur un a na Xesca i s'altre no record a qui li vaig dur, però lo que enguany faré és un sorteig per el facebook i per la gent de sa roqueta... per què si li tocàs a algú de Rússia no sé com li faria arribar per què fos tendre.

Així que bases per el concurs:
-viure a sa roqueta.
-tenir-me en es facebook.
-haver-se apuntat.

El sorteig serà demà
El tortell serà entregat el dia sis de gener.

no és pot acabar l'any millor!

noreply@blogger.com (xisco) — Fri, 31 Dec 2010 17:53:00 +0000

tot i tenir un costipadot/gripot/malsufridura/maldecoll i tot lo relacionat amb aquestes coses, estic content d'acabar l'any amb el post número dos-cents del blog...

Són dos-cents posts on he contat els esdeveniments de la meva vida, les receptes que més m'agraden i he mirat de fer-ho sempre respectant les meves senyes d'identitat, podria fer un analisis i posar a unes balances lo bo i lo dolent, però no fa falta fer-ho, lo bo supera amb aventatge a lo dolent del blog..

Gràcies a la meva vida entre madones, he conegut a gent meravellosa i he gaudit amb els comentaris que la gent me deixa, sentint que a algú li interesava el que feia.

Tenc per cert que seguiré amb el blog, amb les receptes, amb la gent. Miraré de fer-ho millor i més sovint i per avui no tenc res més a dir...

Vos desitj de tot cor un venturós 2011 i aquí me teniu per lo que volgueu.

Molts d'anys

des porc s'emplea tot...

noreply@blogger.com (xisco) — Wed, 29 Dec 2010 10:58:00 +0000

i això és ben vera! lo més mal d'emplear a les matances són els òssos, així que es fiquen en sal i així es conserven bastant de temps, per què la sal impedeix que els bàcteris es reprodueixin... però això que ho expliqui un altre... que jo me centraré en es bollit.

El bollit d'òssos, és una altre d'aquelles coses que no li agrada a tothom. Jo mateix feia un munt d'anys que no en menjava, crec que des de la darrera vegada que noltros vàrem fer matances i jo devia anar a 3er o 4rt d'EGB. Així que no les tenia totes amb jo a l'hora de fer-ne, però me vaig animar a fer-ne després de que en Nofre m'estiràs ses orelles per no haver-lo fet.

BOLLIT D'ÒSSOS

Ingredients:

òssos salats
col borratxona
pastanagó
patates
moniatos
colflori, broquil, bledes (suggerències d'amics del facebook)

Elaboració:
Pelar totes els tubèrcles i mirar de que tots tenguin la mateixa gruixa, així la cocció serà més bona de fer. reservar dins aigua per què no se rovellin.
Esfullar la col i xapar les fulles per el nirvi.
Blanquejar els òssos durant 3 0 4 minuts, tirar l'aigua i tornar a omplir l'olla d'aigua.

Amb això lo que feim és una especie de dessalat ràpid.
Ara ho farem bollir i quan dugui prop de mitja hora llarga hi afegirem el pastanagó, la patata i els moniatos, ho bollirem devers 10'-15' i quan hagi passat aquest temps, afegirem la col i les deixarem bollir 5'-7'.

Treure de l'olla dins una palangana i dinar.

Aquest és el torró

noreply@blogger.com (xisco) — Tue, 14 Dec 2010 23:20:00 +0000

més mallorquí, és un torró que recorda al massapà, però sense ser-ho. El podem trobar en varis formats: en coques (amb una neula a cada costat) o en barra. Qualsevol d'aquests dos formats pot tenir altres variants, pot anar farcit, ja sigui de codonyat, cabell d'àngel o fruites confitades o pot anar totsol.
Ara vos mostraré com se fà i si vos animau, disfrutareu de menjar torró, ja que és molt aromàtic i fresc al gust.

TORRÓ CRUU

Ingredients:

1000 gr d'ametlla molta
1000 gr de sucre
canyella
3 llimones
3 taronges

Elaboració:

Mesclar l'ametlla i el sucre, espolsar canyella a gust i ratllar la pell de les llimones i les taronges.
Ho mesclarem bé.

Ara sucarem les taronges i anirem afeginr suc de taronja a la mescla que hem fet fins que n'hagi de menester, amb dues taronges normalment basta.
Ha de quedar una pasta humida però manejable.
Ara noltros farem barres de torró farcides de codonyat.

Agafarem una fulla de paper de la mida de la caixa i la emplearem com a base.
Posarem una capa de torró, escamparem el codonyat i el taparem amb una altre capa de torró.
Amb la tapa de la caixa, farem sortir la barra del motlle.
Aquest torró se pot menjar tot d'una.

quan he vist

noreply@blogger.com (xisco) — Tue, 14 Dec 2010 19:31:00 +0000

que no havia fet mai un post sobre el llom amb col, he tengut un colapso! No m'ho podia creure, com puc haver deixat oblidat un dels grans plats de sa roqueta.
És un plat amb un gust molt senzill i fi, un poc dolç pero sense fer el plat fat, és ideal per menjar-lo en dies de fred, però tampoc està gens malament per menjar-lo en s'estiu.
Per jo es millor acompanyament per aquest plat, són unes patates frites a cantons.

LLOM AMB COL

Ingredients:

Iingredients per els farcellets

Col
llom
sobrassada
botifarró
sobrassada

Ingredients per la guarnició

carn magre o costelleta
ceba
tomàtiga
panses
pinyons
maizena
oli d'oliva, sal i pebre bo

Elaboració:
Per fer els farcellets s'ha de desfer la col, mirant de treure les fulles senceres, s'han d'anar escaldanti els hi hem de llevar el nirvi més gruixat.Quan tenim les fulles escaldades, les estendrem damunt una taula i al centre de cada fulla hi possarem una tallada de llom salpebrada amb un tall de botifarró i un altre de sobrassada, ho embolicant fent un paquetet ben tancat i ho reservam.

S'ha de fer la carn a bocinets i la reservarem. També tallarem la ceba i la tomàtiga a quadradets i la reservarem.

A una pella amb un raig d'oli, daurarem la carn salpebrada.

li afegirem la ceba, la deixarem suar i quan estigui pràcticament cuita, afegirem les panses i els pinyons, els hi farem un parell de voltes i li afegirem la tomàtiga.

Ara, li afegirem els farcellets i els cobrirem d'aigua, ho deixarem coure 20 minutets per cada banda, i treurem els farcells.

A un tassonet diluirem la maizena amb un poc d'aigua fresca (i és important que sigui fresca per què no mos quedin grumolls) espessirem la salsa i servirem per damunt dels farcells.

sóc afortunat per haver nascut a Mallorca!!!!

noreply@blogger.com (xisco) — Sun, 12 Dec 2010 09:46:00 +0000

Sa Roqueta és meravellosa en pràcticament tots els sentits.
Tenim unes muntanyes meravelloses que donen peu a un munter d'ecosistemes diferents, trobam alzinars, pinars, olivars, embalsaments i gorgs, muntanyes (que són ses més altes del món, per què de tan altes que són veuen terres de Menorca), tenim animals i plantes endèmiques, planícies, platges espectaculars, és un lloc on pots veure la millor sortida de sol i el vespre pots veure com el sol es fon dins l'aigua a l'altre banda de l'illa.

Però és que la cosa no acaba aquí, tenim unes tradicions que fan por (de bones dic), començant per el ball i deixant de banda si mos agrada més com ballam a unes bandes o a unes altres, és un dels pocs llocs on és conserva ben viva la cultura popular, tenim ballades cada setmana, a les places podem trobar al·lots de totes les edats i adolescents i persones majors ballant al mateix redol, els balls són espontànis i en principi són matriarcals.

La cosa segueix, tenim un patrimoni cultural de la humanitat com és la sibil·la que en el meu cas, tot i ser ateu, m'encanta sentir-la no és extrany que quan s'atraca s'època sentir-me cantar-la o més ben dit cridar-la per ca nostra, hi ha els foguerons, les ximbombades, les rues, revetles, cavallets, cossiers...

Però una de les coses més importants que hi ha dins la cultura d'un poble és la GASTRONOMIA, i aquí ja és s'acabose!. Hi ha sopes, frits, arrossos,
rostits, panades, cocarrois, crespells, robiols.. I LO MÉS IMPORTANT ÉS QUE A LES ALTRES ILLES TAMBÉ TENEN LES SEVES COSES DINS ELS MATEIXOS ÀMBITS.

S'altre dia de pagès, vaig anar a sa setmana cultural interilles, en principi és tractava de compartir balls, ells en ensenyaven a ballar les seves músiques i noltros les nostres, però mai és només ball, sempre hi ha persones, vides, interesos comuns, i allà vaig demanar-li a una eivissenca la recepta dels bunyols de matafaluga, ella molt gustosa me la va donar i jo, després d'haver-la fet me dispos a compartir-la amb voltros.

BUNYOLS DE MATAFALUGA

Ingredients:

400 gr de patata bollida
1 litre d'aigua de bollir les patates
3 llimones ratllades
6 ous
20 gr de llevat
una copa d'anís dolç
matafaluga
1000 gr de farina fluixa
oli per fregir

Elaboració:

Bollir la patata i quan sigui cuita la triturarem amb 1 litre de l'aigua de bollir-les, si no ha quedat prou aigua, li posam aigua de la qe bebem fins a completar el litre. Per triturar-les ho farem amb el braç elèctric.
Treurem amb un pelador, la part groga de les llimones i els hi possarem dins, li tornarem a donar braç.

Procurant que la mescla no sigui molt calenta, li afegirem els ous, i més braç.
Afegirem l'anís i braç.
Després li possarem el llevat fos amb un poc d'aigua i afegirem la farina, si veim que queda molt espessa li haurem d'afegir aigua.
La pasta ha de quedar com una beixamel per napar canelons, és a dir no ha de ser com si volguessim fer croquetes, ha de ser que regalimi per damunt, però que quedi colocada a lloc.

Es important que quan posem l'oli a encalentir, li deixem la bunyolera dins, que també es vagi encalentint. Amb ua cullera omplirem la bunyolera i la sumergirem dins l'oli. s'ha de fregir amb oli abundant i calent, però no massa fort, per que no han de tenir un excès de color. Quan els treim, els passam per sucre i ja estan preparats per menjar.

he decidit posar en pràctica

noreply@blogger.com (xisco) — Sat, 11 Dec 2010 17:18:00 +0000

una recepta que me donaren a ses matances s'altre dia. Tothom havia de dur un dolç, i en nofre i jo vàrem fer un motlle amb crema de torró i sa madona de ses voltes va fer uns nevaditos molt curiosos, eren petitons, completament blancs i bastant bons. Jo vaig demanar sa recepta i aquest és la que mos va donar:

NEVADITOS DE SES VOLTES

Ingredients:

500 gr d'oli
250 gr de vi blanc
5 sobres de gasificant*
1000 gr de farina fluixa

Però tot i trobar-los boníssims, he canviat un poc la recepta, els canvis són mínims, només he canviat el tipus de greix i el tipus de vi, així que la recepta que jo he fet és la següent:

NEVADITOS DE CAN XISCO

Ingredients:

500 gr de saïm
250 gr de Xerez
5 sobres de gasificant*
1000 gr de farina fluixa

Elaboració:

Mesclar tots els líquids, això no vol dir fondre el saïm, però hem de mirar de tenir-lo en pomada, i fer tot lo possible per incorporar-ho amb el vi.
Per altre banda, mesclar la farina amb els sobres gasificants.
Juntar-ho tot i mesclar-ho bé.

Escampar farina damunt la taula i amb un corró aprimar-la com si fessim crespells, deixarem la pasta amb una gruixa de mig centímetre més o manco.
Amb un tassonet els hi donarem forma i els anirem posant damunt la llauna.

Els enfornarem amb el forn calent a 180 º durant mitja hora, han de tenir coloret quan els treguem.
Quan siguin fred, passar-los per sucre en pols.

PS: jo he divit entre 5 les quantitats, així no corr el risc de menjar-ne massa!.

*gasificant: només els he trobat en es mercadona, jo cont 1 unitat per cada parell (blanc i lila)